Nascut a Martorell fa 75 anys, va guanyar haver set eleccions municipals en aquesta ciutat, sis d’elles amb majoria absoluta. També va ser diputat al Parlament durant tres legislatures, president de l’Associació Catalana de Municipis (2007-2011) i de la Diputació de Barcelona (2011-2015).
Vostè va arribar a l’alcaldia al 1987, en una època en que el PSC era molt hegemònic al Baix Llobregat. Ser alcalde de Convergència a la comarca era un fet gairebé insòlit.
Al Baix Llobregat sempre ha estat així, però en aquella època encara més. Jo era un rara avis. Quan van “obrir” els ajuntaments democràtics al 1979 jo ja hi era, però ni aquell any ni al 1983 era el cap de llista. Va ser al 1987 i vam guanyar per majoria.
Ser alcalde convergent al Baix Llobregat ha estat una dificultat afegida?
Sí, perquè la tendència natural era que el PSC guanyava totes les eleccions a Martorell excepte les municipals, que les guanyàvem nosaltres.
Quan arribes a l’alcaldia encara quedava molt per fer des de l’ajuntament. Quina és la principal mancança que troba?
Sí, quedava molt per fer. Em trobo un poble molt poc cohesionat, amb moltes mancances de comunicació interna, un poble que està partit per la carretera nacional i per dos rius. Faltaven molts serveis i, sobre tot, identitat de poble. Ens vam dedicar molt a això. Crèiem que havíem de fer ponts físics, però també espirituals i morals per sentir-nos poble.
Algunes d’aquestes barreres urbanístiques de Martorell són insalvables.
Sí, però teníem una carretera nacional que travessava el poble per on passaven 40.000 vehicles cada dia i ara, amb l’autovia no passen tants, ni és una barrera infranquejable. I amb els rius vam fer ponts físics per unir els barris i crec que ho vam aconseguit força bé.
Més enllà d’aquestes barreres naturals, quins són els principals problemes que va abordar en arribar a l’alcaldia?
La cohesió com a poble. Martorell era segurament l’únic poble de Catalunya que no tenia festa major. Crec que la feina més important que vam fer és fer sentir la gent de Martorell que pertanyien a un poble determinat i que s’haurien d’estimar i conviure més bé. Això no es pot fer si no és amb molta connexió amb les entitats de tot tipus i que són la base per aconseguir aquest objectiu.
A Martorell, com a moltes ciutats de la comarca, segueix havent zones diferenciades: el barri de la gent “de tota la vida” i barris que van acollir les onades immigratòries.
Nosaltres tenim una doble dificultat. Normalment els pobles creixem en cercles concèntrics amb el nucli antic al mig. En el cas de Martorell no pot ser perquè el casc antic està entre la muntanya i el riu. No podíem créixer en cercles i ho vam fer cap a un cantó. La part nova és la que es va fer quan vaig ser alcalde. També vam tenir l’avantatge que la gran pujada demogràfica i urbanística de Martorell es va produir amb la democràcia i vam poder créixer ordenament.
Va facilitar les coses ser alcalde de Convergència i que el president de la Generalitat fos Jordi Pujol durant 23 anys?
No especialment. Teníem una bona relació, però no d’una manera determinant.
Martorell sempre ha estat el poble que dona nom al peatge d’una autopista, però també on està instal·lada la fàbrica de la SEAT. Quina importància ha tingut pel desenvolupament del municipi?
La instal·lació de la SEAT a Martorell va ser un fet determinant per l’economia local, va haver un abans i un desprès. Es va inaugurar l’any 1993 i això va donar l’Ajuntament una recaptació importantíssima i socialment ha donat molta feina. Martorell no seria el que és sense la SEAT, però també el seu mèrit que es volguessin instal·lar aquí.
Què li va quedar fer com a alcalde?
Sempre queden coses per fer, un poble s’ha de reconstruir cada dia, però jo crec que Martorell està molt ben situat en quant a serveis de tot tipus i jo em sento molt orgullós de la feina feta.
El Baix Llobregat ha tingut històricament dues realitats diferenciades que segueixen pervivint: el nord, poc poblat i més proper al Vallès, i el sud amb una alta densitat de població i més connectat al Barcelonès. Quina és la seva visió?
Al Baix Llobregat passa una cosa que és que el sud pesa tant que el nord queda, per força, menystingut, perquè la diferència en nombre d’habitants és escandalosa. Malgrat això, el centre de SEAT i el polígon de Sant Ermengol que pertany a Abrera i que dona serveis a la fàbrica, són molt importants pel nord de la comarca pel que fa a la indústria.
Què li falta a Martorell?
Jo crec que treure’ns la pandèmia de sobre, però això val per tots els pobles de Catalunya. En el cas de Martorell crec que l’ajuntament està bé econòmicament, te unes bases econòmiques importants i es poden fer bones inversions cada any. S’han renovat tots els carrers i places, tenim una gran biblioteca, un centre cultural, tres pavellons esportius, llars d’infants per tothom i s’està treballant molt en el tema social.
Què fa ara Salvador Esteve?
Tenim 14 nets i ens hi dediquem tot el que podem. Llegeixo, veig la televisió i quan ens deixen sortir passejo per aquí a la vora.
De política no en vol saber res?
La segueixo, perquè quan es porta a la sang no es pot deixar de cap manera, però m’ho miro de lluny.
Milita a Junts per Catalunya o al PDeCAT?
Estic entre mig i emprenyat amb tots, perquè el que havíem de fer és anar plegats. Jo sempre havia militant a Convergència, després al PDeCAT i ara em donaré de baixa si hi ha confrontació electoral.
Tot sembla indicar que n’hi haurà.
Sí, coses que passen a la vida. A alguns ens agafa ja amb una edat i podem fer poca cosa per influir-hi. III