Una Barcelona que, sense muralles i sense complexos, va arribar a les portes dels pobles del Baix Llobregat.
Si al segle XIX Barcelona anhelava desfer la ciutat del jou militar i antiquat que representaven les muralles i airejar i sanejar una ciutat, avui en dia les muralles que cal enderrocar són les d’una organització territorial i administrativa que no obeeix a la ciutat real, és a dir, la ciutat metropolitana.
La identitat pròpia del Baix Llobregat ve clarament marcada per la seva història de lluita obrera. El clar posicionament d’esquerres de la comarca es fa palés en la composició del Consell Comarcal actual, on la majoria d’esquerres és aclaparadora: 30 de les 39 conselleres són de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts, Cs i PP només són representats per 9.
El futur passa per enfortir la independència del Baix Llobregat, però també que tingui presència i poder de decisió dins d’una AMB reforçada. Ja en època contemporània, es pot afirmar que un dels molts llasts que el pujolisme ha llegat a la Catalunya d’avui fou la dissolució el 1987 de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Per motius partidistes: Jordi Pujol volia evitar que la Barcelona metropolitana de Maragall li fes ombra. La gran perjudicada hem resultat la ciutadania metropolitana.
I això és el que, precisament, el que estem reivindicant. Dins del marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona 2021, i de la mà de l’AMB, els ajuntaments de Barcelona, Sant Boi i El Prat hem unit forces per promocionar la nostra carxofa i superar, d’una vegada, una visió centralista que percep el Baix Llobregat com el pati del darrere de la ciutat.
Cal, en definitiva, que la ciutadania disposi d’eines per governar la ciutat real, la ciutat metropolitana, que té cor llobregatí! III