Perquè molts cops l’alarma social no correspon a la dimensió real del problema i correm el perill de criminalitzar a persones en situació de vulnerabilitat i barrejar-les injustament amb conductes delictives contra les quals defensem que cal actuar amb contundència.
La dreta posa l’accent en aquest fenomen, que té una incidència residual, per desviar l’atenció del veritable problema que afecta la immensa majoria de la població: la crisi residencial que portem arrossegant des del 2008 i que ara s’ha vist agreujada amb la Covid-19.
Avui, a Espanya més de 12 milions de persones viuen en risc d’exclusió social. A Catalunya, des del 2008 s’han produït més de 323.000 desnonaments, liderant el rànquing de tot l’Estat des de fa molts anys.
L’alt preu de l’habitatge, la precarietat laboral cronificada i la mala gestió duta a terme durant els últims anys per les administracions competents, com la Generalitat i l’Estat, han fet que sigui inviable per a moltes famílies accedir a un habitatge.
Els Comuns hem engegat diferents de propostes per regular els preus de lloguer, així com per a garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania, i El Prat n’és un exemple de política municipal valenta per fer créixer el nombre d’habitatges públic i generar un mercat més democràtic.
Per això, hem aprovat aquest any un Pla Local d’Habitatge que preveu un pressupost de més de 25 milions d’euros per ampliar el parc d’habitatge assequible i social. Entre d’altres, serviran per construir 300 pisos públics més, que doblen els ja existents a la nostra ciutat. També permetran rehabilitar i mantenir el parc de pisos i perquè famílies el risc d’exclusió social puguin accedir a un habitatge digne.
Aquesta és la gran preocupació de la nostra ciutadania, perquè l’habitatge és una font de desigualtat per un model especulatiu que ha imperat en tots aquests anys arreu de l’Estat i que cal combatre per fer ciutats i pobles on puguem viure amb dignitat i igualtat! III