Amb l’objectiu de millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social dels espais fluvials metropolitans, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa una bateria de projectes i actuacions juntament amb els municipis dels rius Llobregat, Besòs i Ripoll. En el cas del Llobregat, que travessa 16 municipis, s’ha actuat en 36 dels seus quilòmetres de longitud, i ha postat el focus a acostar la ciutadania als espais fluvials sense deixar de banda la preservació de la fauna i la flora. Martí Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB, assenyala que “hi ha més de 1.200 espècies animals i més de 2.000 de flora, que són paràmetres que ens indiquen que el Llobregat té molta vida”. Amb un pressupost de 40 milions d’euros, des de 2015 s’han fet intervencions per transformar els espais fluvials metropolitans en eixos blaus.
En el marc del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) —que va néixer el 2015 quan l’AMB va assumir el paper protegir mediambientalment els rius i donar-los un valor social—, s’han impulsat millores encaminades a la recuperació socioambiental del riu Llobregat: “Quan vam començar des de l’AMB a fer actuacions als rius, hi vam trobar un paisatge molt degradat, ple d’infraestructures visibles (com autopistes, autovies o línies ferroviàries) i un subsol amb estructures subterrànies que allunyaven els espais fluvials de la ciutadania”, explica Mireia Monràs, arquitecta de l’AMB.
Per revertir aquesta situació, s’han impulsat actuacions com ara millores en la pavimentació, fent servir un material permeable i amb baix impacte ambiental; millores en el drenatge per evitar que es malmetin els camins en episodis de pluja torrencial; plantacions d’arbrat i espècies arbustives autòctones, així com la creació de nous miradors i àrees d’estada i d’esbarjo. Al Llobregat, els principals municipis on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat i Castellbisbal. III
La sorprenent biodiversitat al Llobregat |
|
D’aquest estudi podem destacar la identificació d’algunes espècies de papallones diürnes que feia anys que no es registraven a l’àrea d’estudi, així com ratificar la presència, tot i que no l’estabilització, de la llúdriga. També cal ressaltar la detecció, per primera vegada en molts anys, d’una espècie que es donava per desapareguda: la bavosa de riu, i la presència força extensiva de l’anguila. En aquest moment, els treballs es troben en fase de definició de les propostes per millorar la conservació i preservació dels valors del Llobregat. III. |
L’ús social dels rius, una qüestió de salut |
|
Amb les actuacions per part de l’AMB, s’ha contribuït a la millora de la percepció i ús de l’espai: un entorn visitat tot l’any, ben valorat i percebut com un paisatge de proximitat de qualitat. L’espai fluvial del Llobregat té cada any tres milions de visites. Segons enquestes recents, més del 80% dels usuaris són del territori, i d’aquests, molts el visiten dos o tres cops per setmana. Entre els principals motius de la visita als rius, destaquen activitats com fer esport, caminar, passejar el gos o senzillament estar en contacte amb la natura i gaudir de l’entorn. l’energia, l’aigua o dels residus.III |