Ara la última alternativa, presentada per Foment és que la pista transversal s’allargui per damunt de la platja al llindar de la zona del Remolar i les Filipines, guanyant terreny al mar. Fins ara es debatia allargar la tercera pista cap el Remolar però sembla que aquesta última proposta és més realitzable, segons els seus impulsors, el que fou arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Acebillo i Albert Vilalta, que fou enginyer en cap del Consistori barceloní. La proposta consisteix en allargar la pista que creua les dues pistes paral·leles i fer un espigo que s’allargaria guanyant terreny al mar per davant de la zona del remolar Filipines.
Aquesta nova proposta sembla que no afectaria el soroll als municipis de El Prat i Viladecans ja que és previst que els avions de gran tamany utilitzarien la pista nova cap al mar. Aquesta nova alternativa podria ser possible però hi ha moltes més alternatives i propostes i, queda clar que l’ampliació de l’aeroport és prou llaminera com per que es plantegi desenvolupar la ciutat aeroportuària en els terrenys a prop de la Terminal 2 per facilitar la modernització de les instal·lacions i convertir El Prat en un dinamitzador socioeconòmic en el que, a més dels viatgers jugui també un paper molt important la càrrega.
Ara bé, caldria valorar no sols l’ampliació de les instal·lacions de l’aeroport del Prat com a alternativa sinó que hi ha altres vies per solucionar el problema de mobilitat i càrrega sense necessitat d’ampliar El Prat. Hi ha una solució més viable i menys costosa com és allargar la tercera pista cap a l’est i l’oest o, evidentment utilitzar els dos aeroport de Catalunya que estan infrautlitzats com son Reus i Girona. No s’entén que a hores d’ara encara no hi hagi cap projecte de fer una línia de tren d’Alta Velocitat que connecti i potencii els tres aeroports: El Prat, Reus i Girona. Aquesta és una solució més viable i barata que, a més permetria dinamitzar unes zones del territori fins ara molt infrautilitzades.
No es tracta de destruir un territori que no dóna més de sí sinó de donar vida a d’altres espais i zones que també tenen un potencial de creixement i que cal aprofitar-lo. S’haurien d’evitar concentracions de serveis i expandir els recursos arreu de Catalunya. Fa molts anys que parlem de la Espany buidada i, per tant també s’ha d’evitar la Catalunya buidada. Redistribuir els recursos arreu del territori donaria més riquesa a algunes zones fins ara infrautilitzades. III