Habitualment es diu que totes les costums, practiques i hàbits tornen i cada vegada més es constata que és així.
Després de molts anys, qui m’hauria dit a mi que aquella costum que teníem les noies de la meva edat, els anys 50 i 60 de jugar a futbol al carrer amb les faldilles agafades amb una mà perquè no ens fessin nosa per córrer, xutar i marcar gols, tornaria.
Doncs ara, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha impulsat la primera lliga de veteranes de futbol 7 dirigida a dones de la comarca que practiquen aquest esport. Tot plegat prové de l’èxit que va obtenir la I Copa de la Dona, impulsada pel Consell Esportiu del Baix Llobregat i que va engrescar a jugadores i organitzadors.. Amb aquesta iniciativa ja es pretén posar en marxa i donar visibilitat a la primera lliga de futbol 7 femení sènior de la comarca del Baix Llobregat i també donar suport a tots els equips que fins ara no han tingut cap ajut de entitats per tirar-la endavant.
A aquesta lliga hi participen algunes mares de nens i nenes que juguen a futbol i el contacte entre famílies que hi assistien com a públic ha portat a iniciar aquesta lliga, que, segons el Consell Esportiu del Baix Llobregat es vol ajudar als equips de futbol femení que fins ara ho organitzaven sense suport de cap entitat u organització. Es veritat que el futbol femení està cada vegada més en alça i el que es pot observar és que les competicions són d’un alt nivell i que no és de menys qualitat de joc, si no tot el contrari.
Com a dona estic encantada de que aquella frase de que les dones érem el sexe dèbil s’ha acabat. Avui per avui les dones estan a un nivell tant o més alt que els homes, no sols amb l’intel·lecte si no que també en l’esport, cosa que fa uns anys ningú s’esperava.
Celebro que el Consell Esportiu del Baix Llobregat hagi impulsat i donat suport a aquesta iniciativa que, sens dubte, fomentarà a les dones, les nenes i les joves, les ganes, la il·lusió i l’empeny en el joc del futbol per arribar a unes cotes d’èxits que res tinguin que envejar als dels homes. Mica en mica en el món dels esports, es pot observar que ja no hi ha aquelles diferències de marques en competicions entre les participants femenines i els homes.
Tot s’acosta i ja quasi no hi ha impossibles entre gèneres. A mi que, afortunadament, mai m’he sentit menysvalorada pel fet de ser una dona, però, moltes vegades, he recordat al llarg de la meva vida, que res ens ha vingut de franc, que tot el que hem aconseguit ho ha estat en base a l’esforç i de lluitar per deixar de ser invisibles. No sé si ho hem aconseguit del tot, però en tot cas estem en el bon camí. III