"Recuerda mi nombre” deia aquell que tots coneixen en un anunci de Nike l’any 2005. Un muntatge on la cantera futbolística remarcava els esforços i mostrava fortaleses, amb grans perles que esdevindrien famoses.Un spot que, lluny del món de la pilota, podria incloure, avui en dia, a la Carlota Moreno. Una nena d’11 anyets, disciplinada i riallera, que ha de créixer i que ha d’aprendre; que ha de gaudir de la vida, però que potser en el decurs es converteixi en referent. Són paraules molt majors que en primer lloc han d’avalar-se. De moment, mentre somnia, ja té ganes i esperit de guanyadora, i acumula resultats que fa tres anys que es repeteixen.
És la filla de la Núria Castelló, olímpica a Barcelona en natació. I germana de la Carla Flila, una influencer amb milions de seguidors als canals de Tik Tok i d’Instagram. Una casa preparada per acollir a una campiona que té una personalitat pròpia que ja brolla. No se’n cansa i viu per això. La gimnàstica, disciplina que és base per a l’exercici físic, testimoniada a l’antic Egipte, a Grècia i Roma (des del 1.500 abans de crist), i reimpulsada amb el sorgiment de la Federació Internacional, el 1889, és per a ella la passió més absoluta.
Va començar en rítmica, ben jove, fins que el gimnàs de La Mina, que gestiona el Gervasi Deferr, (triple medallista a Sydney 2000, Atenes 2004 i Pekin 2008, en terra i poltre) va detectar el seu talent i va acollir-la per iniciar-se en l’artística. En dos mesos va buscar-se un altre club. No li encaixava l’entrenadora i va marxar, amb només 6 anys, cap al C.G.L’Hospitalet, una entitat més centrada en formació. Ella però volia canya i fruit d’això va fer un nou canvi, per establir-se, a partir del 2020, al Pavelló de les Casernes del Club Gimnàstica Vilanova, referent d’aquest esport des que va crear-se als anys 70.
Al Garraf hi ha trobat l’ambient a mida. Un club fet per educar però que exigeix a qui vol més. Té un palmarès envejable, amb molts d’èxits a l’esquena, i el coordinen 7 persones amb extensa trajectòria. L’artística femenina, la de base, s’estructura en tres nivells, designats per la Federació Espanyola. 3 graons, com els del podi, que difereixen en les metes i que osciŀlen des de l’oci fins l’elit: escolar, base i Via Olímpica. A aquesta última s’hi entra si es compleixen certs barems (d’execució i de dificultats), avaluats pels tècnics dels diversos clubs. La Carlota és Via Olímpica 4 (que comprèn l’edat d’ 11 anys). La Via Olímpica 5 són 12 (que complirà ja a l’abril) la 6, 13, i així successivament. La VO 7 (13 anys) i VO 8 (14), es consideren Pre Elit; la VO 9 (14 i 15) Elit Junior, i la 10 és Elit Sènior (amb edats iguals o superiors als 16, que poden ja competir als Jocs Olímpics).
Actualment, i abans de fer un salt més global, la petita de la casa Castelló-Moreno ja acumula un fotimé de triomfs. Entre d’altres, campiona de Catalunya per equips a Salt (2021) conjuntament amb Gala Martínez (VO1), Nerea Sampietro (VO3) i Diana Ruiz (VO4), èxit repetit el 2022 i el 2023. 3ª a la General a Vic (10 de juliol de 2022) i segona a Vilanova (el passat 9 de juliol), on va assolir també ors en salt i en terra. I a les conteses d’Espanya ha aixecat ja 7 medalles. Les cites de Via Olímpica, disputades al Pavelló Navarra Arena de Pamplona, han estat per emmarcar. Va guanyar-ne un parell ja fa tres anys (plata en terra i bronze en barra el 2021), tres de més el curs següent (tercer lloc al còmput general, or en terra i per equips) i dues altres el passat mes de juliol (2ª a la general i primer lloc en la rutina a terra). En total són 21 podis i una inèrcia que promet.
S’exercita amb la Lídia Castillejo, integrant de l’equip estatal a l’Olimpíada de Seül (1988), i entrenadora de sempre al Vilanova, on va tornar fa 6 anys després d’un període d’absència. S’ocupa ara de les nenes que ja apunten, i exigeix a la Carlota el que buscava: màxim rendiment i òptima ambició. “M’adapto a la voluntat de totes. N’hi ha que volen entrenar molt menys i d’altres com la Carlota o la Greta Jasanada (bronze als campionats d’Espanya en terra i paral·leles) que exigeixen canya diària. És difícil, avui dia, trobar aquest ferm compromís en les més joves. Però és la base necessària per poder arribar lluny”. L’avantatge de la Lídia és que coneix a molta gent, i que aplica un sistema molt preuat: perfeccionar bé la tècnica per empènyer després, senzillament, la progressió. No imposa les coses, i intenta que siguin les seves deixebles que proposin i s’adonin dels errors. “La Carlota vol avançar molt. No és la millor a nivell tècnic però ha progressat força. Ho supleix amb el deler i amb el caràcter guanyador. No falla ni un dia, plogui, nevi o es trobi un xic malament. La il·lusió i la feina són les que finalment marquen diferències”.
Han de compartir el Municipal de Vilanova, el pavelló, amb la resta de categories (sèniors, base i Via Olímpica) i amb una altra entitat. La planificació d’aparells i físic es condiciona a aquest fet, però al final tot pot pactar-se. És un dèficit que tenen molts conjunts de Catalunya, i que no s’ha atès com toca pel Govern i els municipis. Els modestos fan la feina, formen perles i divulguen, però s’arreglen com bé poden. Ho assumeixen, i combinen les sessions amb el que tenen. A Via Olímpica s’entrenen a diari, dues hores a la tarda, i els dissabtes al matí. L’escalfament consta d’estiraments específics, que potencien flexibilitat i fortalesa. Fan un xic de preparació física i combinen, tot seguit, els aparells, els quatre que comprèn la Gimnàstica Artística Femenina: terra, poltre, barres paral·leles (o assimètriques) i barra d’equilibris. I en funció de competències, fan treball individual per assajar algunes rutines. Els tècnics, en últim terme, decideixen quins seran els campionats a què acudeixen.
La Carlota combina els entrenaments a Vilanova amb els del CAR de Sant Cugat. Ja fa un any que van concedir-li prebeca i fa sessions de seguiment, els dilluns i els dimecres. N’està satisfeta i ha rebut certes lloances. Al febrer l’ens públic confirmarà beques del que serà el proper curs. Si no hi ha contradiccions, hi entrarà des del setembre, sense passar-ne a ser interna (marxarà només al vespre a dormir a casa). Conciliarà esport amb els estudis i tindrà a disposició, com tots els altres, instal·lacions més modernes i professionals relacionats (dietistes, fisios o psicòlegs). Però seguirà anant a Vilanova, com a mínim, els dissabtes.
Mirarà d’ara endavant, de millorar les seves marques, i seguir amb el ritme de medalles. L’objectiu és progressar i arribar a ser seleccionada, per competir ja en els europeus i en els mundials. Optarà a les beques ADO “Objetivo Los Angeles”, que concedeixen diners per impulsar a medallistes i promeses. Per als Jocs de 2028 tindrà 16 anys, i amb ple dret, si es guanya plaça, podria ser-hi.
Però queda un llarg camí. Se centra ara, abans que res, en redreçar l’esquena. Li ha quedat amb curvatura, pels exercicis molt més estètics de la rítmica, i ha de corregir-ho a poc a poc, mecanitzant. I optimitzar el seu punt feble, l’exercici de les barres paral·leles. És vistosa en les rutines sobre el terra (té moviments més estètics i s’ha fet un xic famosa pels vídeos de sa germana). Però allò que més li agrada és la barra d’equilibris. “És creativa i em permet incorporar dificultats. Hauria de millorar-la però treballant bé, i amb fites clares, puc progressar-hi moltíssim”. El seu avi va construir-n’hi una a casa, i s’hi s’enfila els diumenges, corroborant la faceta ja esmentada d’incansable i lluitadora.
| Es fixa en les de casa: Alba Petisco i Ana Pérez |
| No té presses, però sí ànsies. Nadia Elena Comâneci, rumanesa llegendària, 10 perfecte a Montreal (1976) amb 14 anys, queda lluny del seu context. Ella es fixa en les de casa, en les campiones com ho són l’Alba Petisco (C.G. Esplugues Les Moreres), o Ana Pérez (Club Deportivo Gimnástico Hytasa) i també en grans referents com Simone Biles, la sublim americana que acumula ja uns 30 ors. La Carlota, decidida i també alegre, just comença. El camí per caçar l’èxit, que no és altre que acoblar la passió i feina, serà llarg i amb alts i baixos. Però el somni d’una pista, d’una flama, l’or al pit i 5 anelles és ben ferm a l’horitzó. Les arrels són molt robustes. Cal mimar-les amb paciència perquè creixin vigoroses. |