Doncs, és molt fàcil acabar parlant d’aspectes concrets que són notícia en aquell moment i no parlar del tema principal, la salut pública.
I diferencio molt entre el que és sanitat pública i salut pública, perquè no són sinònims, tot i que sovint es tendeix a igualar-los.
Mentre que la sanitat només afecta als aspectes assistencials, aspectes cabdals però no únics, la salut pública aborda el conjunt, els aspectes assistencials però també els relatius a la qualitat de vida humana.
I és quan parlo de salut pública que soc optimista perquè per fi s’està abordant des d’una perspectiva integral. I va ser després de la pandèmia de la COVID quan ens vam adonar que érem molt més vulnerables del que crèiem, i vam entendre que o ho enfocàvem des d’una perspectiva global i unitària, o sempre seríem vulnerables a noves pandèmies i amenaces futures.
Va ser el moment perquè nasqués el concepte “One Health”, una sola salut. Un enfocament unificador integrat que procura equilibrar i optimitzar de manera sostenible la salut de les persones, animals i ecosistemes.
Per fi vam entendre que no serveix de res tenir tota quan nació vacunada, si la nació del costat no ho fa, perquè al final la globalització fa que cada cop més les malalties són internacionals, i sinó mirem ara l’amenaça de la febre del Nil Occidental.
Així doncs, si comencem a sentir cada cop més el concepte One Health, sabrem que anem en la bona direcció i que cada cop serem més resilients a tota amenaça que estigui per venir. III