Però la manca de competència en matèria de salut no implica que no sigui de la incumbència dels governs locals el benestar de la nostra ciutadania.
I perquè ens importa la salut de la nostra població, al Prat treballem colze a colze amb la Generalitat, cooperant quan cal i exigint quan és necessari: un exemple d’aquesta relació entre administracions és la signatura d’un pacte de ciutat que en els propers anys ens permetrà seguir modernitzant i millorant els equipaments de la ciutat i fer-ne de nous.
També acompanyem el servei sanitari amb projectes innovadors, com per exemple la prescripció social, en la qual els professionals de l’atenció primària poden guiar a les persones a utilitzar els recursos comunitaris locals no sanitaris per adquirir hàbits de vida saludables i afavorir el contacte social.
El Prat és també un de les 7 àrees de Catalunya on s’ha posat en marxa un projecte pioner d’atenció integrada social i sanitària, millorant la coordinació dels serveis socials i sanitari per millorar l’atenció als usuaris, especialment als col·lectius més vulnerables.
Tenim també una estratègia en matèria de salut mental i benestar emocional que vam ampliar durant els mesos de la pandèmia. Vam ser dels primers ajuntaments a parlar sobre la salut mental i els seus estigmes i seguim promovent el benestar emocional en totes les edats.
Totes aquestes polítiques responen a una convicció: la dimensió global que te la salut, i la necessitat de l’acompanyament social i comunitari, perquè estar connectats a la nostra comunitat ens fa més saludables. I aquí, com a altres moltes coses, allò que a l’ajuntament no és competència, ens incumbeix.