La comarca del Baix Llobregat ha estat pionera en l’aplicació d’un model que ha aconseguit situar els valors a l’epicentre de l’esport.L’aventura per concebre un joc d’equip o individual com una suma d’actituds en positiu per educar als participants va començar ja al 2013. El programa del “Juga Verd Play” ha treballat per associar victòries no només al marcador sinó també a les conductes. I el balanç deu anys després és positiu. Les conclusions dels informes al respecte són ben clares: la tendència és la millora molt visible del respecte a les banquetes, a les pistes i a la grada.
El context de tot plegat són els Jocs Esportius Escolars (JEE), que inclouen set pràctiques d’equip (Bàsquet, Futbol 7, Hoquei Patins, Voleibol, Futbol Sala, Handbol i Beisbol) i 14 individuals (Natació, Rítmica, Atletisme, Gimnàstica Artística, Ciclisme, Patinatge, Cros, Karate, Tennis Taula, Gimnàstica Aeròbica, Baix Dance, Natació Artística, Judo i Escacs). Comprenen edats des dels 4 anys fins als 18, i les gestiona el Consell Esportiu amb la col·laboració imprescindible dels diversos clubs i escoles. Però aquesta temporada i per raons desconegudes, tant al Torneig d’Obertura (3 jornades prèvies: 7, 14 i 21 d’octubre) com a la primera fase (classificatòria i oficial fins al gener) s’han registrat més comportaments incívics, especialment a la grada. De mitjana, i en el marc dels gairebé 200 partits que tenen lloc cada dissabte, s’han reportat a les actes uns 3 fets d’actituds negatives per setmana des del públic. No són pas conductes greus, com agressions o salts al camp, però sí es tracta de tensions, increpacions o bé d’insults. Panorama que ha apressat la feina per llançar un nou programa, novament divulgatiu i necessari dins la lògica seqüència del model Juga Verd Play.
‘A la grada, el respecte suma’ és la màxima que té el seu logo i que al gener va sumar un vídeo a la campanya general: https://www.youtube.com/watch?v=-Ntn3kof8GQ. El Consell recalca amb ell que la feina feta fins ara té una finalitat clara: “educar en valors a través de la pràctica esportiva dels col·lectius implicats”. S’insisteix d’aquesta forma en el gran fons de la qüestió i es dóna vida a una nova eina pels diferents tutors de joc, que arbitren (si parlem en altres termes a nivell federatiu) i s’encarreguen de conduir, d’acompanyar, de decidir i d’elaborar les actes dels partits. Resumint de nou, el sistema Juga Verd Play pondera, més enllà del marcador, el fair play, joc net, que envolta cada encontre, en un esquema de 10 punts. La victòria en valdrà 3, l’empat sols 2 i perdre 1.
Però els tècnics, d’altra banda, avaluen l’actitud de la banqueta i igualment la del rival (2 altres punts). El tutor de grada, que és un pare designat a tal efecte, pot puntuar el seu propi públic (amb 1 punt) i el conjunt de l’afició pot valorar, mitjançant l’aplicació mòbil, la conducta a l’altre equip (1 punt més extra). Finalment “l’educador” (tutor de joc) en dicta 1, o el deixa a 0, per la praxi positiva dels dos tècnics, dels equips (targetes verdes) o la grada (3 punts més en el total).
A les normes ja existents s’introdueix ara un nou recurs per als tutors (que són eminentment joves d’entre 16 i 19 anys, uns 190 a la comarca). Se’ls brinda la potestat per aturar el partit si hi ha conductes negatives a la grada. Ho podran fer tres vegades, la darrera per suspendre la contesa. Seran pauses d’un minut on s’aconsella cridar als tècnics i als diversos delegats, per intentar que es reflexioni i que es reprengui amb bon ambient.
Des del Consell Esportiu, Rubén Naranjo, coordinador de l’Escola de Tutors defensa que “és una eina que millora la capacitat de gestionar conflictes” i posa èmfasi en “la rellevància del paper de l’afició, que condiciona amb el seu rol també la pista”. Va ser ell que va estudiar l’evolució de la conducta, via les actes i el sistema digital, en el període que va des del 2013 fins al 2021. “No parlem de sensacions. Es tracta d’un nombre exacte que confirma un decaïment de males praxis, tant al camp com a la grada. L’increment d’aquest trimestre és una clara anomalia, que hem d’intentar corregir”.
Aquests mals comportaments es concentren a les disciplines d’equip, on el sistema del “Verd Play” governa el joc. N’hi ha alguns més en Futbol Sala i Futbol 7, però no per causa de l’esport sinó perquè s’hi juga més. En els individuals (com els concursos de gimnàstica o les cites d’atletisme) la incidència és quasi nul·la. Sobretot perquè no es fan cada setmana, i de polèmiques n’hi ha justes. Com inisteix en Rubén “no és una cosa de l’esport, sinó de praxi i de valors de les persones implicades”. El que sí que és més probable és que alguns gestos despectius o conductes menys solidàries s’incrementin si n’hi ha hagut a l’alt nivell. És allò de copiar l’ídol, en el bo i en el dolent, poc evitable si no canvien els models.
Procedeixen, si es detecten actituds poc constructives a la grada, en dues maneres. Es revisa primer l’acta i es demana un bon informe a qui ha exercit com a tutor. El Consell contacta al centre (club o escola) per oferir una xerrada, dirigida als responsables o bé als pares. “No hi anem a imposar res perquè no seria acceptat. Simplement fem que comprenguin que el seu mal comportament pot influenciar el que passa a pista i el que és molt més important: l’aprenentatge dels seus fills”. Són paraules de Salvador Valls, llicenciat en Ciències de l’Esport i president del Consell Esportiu des del 2018. “Hi ha alguns casos en què els nens volen deixar-ho. Asseguren que no acaba d’agrada’ls-hi, però en el fons el que no els quadra és la pressió del seu entorn”.
Quan es tracta de conflictes entre dos o molts més pares se’ls ofereix la mediació, si el cas no és greu (si és així es pot decidir prohibir l’entrada dins les pistes). Un psicòleg, especialista en disputes, s’encarrega d’assistir-los, per prevenir més baralles i enfortir l’educació.
| El futur Juga Verd Play |
| Com a esquemes de futur es busca unir tots els sectors. És difícil transcendir l’esport de base però s’intenta. Com referma el Salvador “el primer de tot són els valors. L’esport té un gran potencial que a un nivell alt queda eclipsat pels resultats. Cal reforçar aquest aspecte també en grans competicions”. És per això que s’insisteix a les diferents federacions. “Cada lloc té una idiosincràsia concreta, però és crucial col·laborar. L’objectiu és introduir, dins d’aquest món competitiu, algun equip, o algun tècnic, que comenci a cultivar aquesta gran tasca educativa.” I per últim s’estudia un nou repte. Consolidar un nou esquema dins de l’esport escolar, en el marc del Juga Verd Play. Inserir d’alguna forma la gran herència del rugby, el tercer temps. Conjuntar, al final del matx els dos equips, per compartir i per comentar. Seria idoni, per avançar encara més en un model que ha posat focus en allò que, damunt tot, llega l’esport, malgrat sovint no es deixi veure: tolerància, esforç, passió, salut, constància, solidaritat i creixement. III |