Agustí García: “Es lluita més pel medi ambient que pels drets dels agricultors i ha d’anar tot lligat”

Entrar a la finca de García és capbussar-se en un mar de carxofes. La benvinguda més efusiva ve donada per Kenda, una gossa bicolor que és un membre més de la família. Es veu ens les mans d’Agustí pare la duresa del camp i en els ulls d’Agustí fill la il·lusió de qui ja ha agafat el relleu generacional. En un silenci només trencat per l’aterratge dels avions a l’aeroport, es respira un amor immens per la terra d’on broten els fruits d’una vida de sacrifici.

Veig que cada cinc minuts passa un avió per sobre del camp. Us afectaria la possible ampliació de l’aeroport?
La zona on estem ara mateix, al costat de La Ricarda, seria una de les zones afectades per aquesta ampliació, ens ho haurien d’expropiar.

És un projecte que s’està tirant endavant? S’està contactant amb vosaltres?
Amb nosaltres ara mateix no, però els propietaris de La Ricarda sí que volen vendre el seu terreny. Amb l’aeroport tal i com està ara ja en tenim prou, però en aquest país el que importa és que vinguin els turistes, no el camp, i després, quan s’hagin carregat el camp, s’adonaran que falta.

Esteu fent alguna cosa per parar-ho?
Nosaltres estem en contra, però no podem fer res ja, perquè últimament passa com a Xina: t’ho imposen i per collons et treuen els terrenys.

Fa uns mesos es va fer una moció al Parlament contra l’ampliació de les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Aquestes zones què suposen?
Nosaltres hem estat sempre cultivant aquestes terres, que son Xarxa Natura 2000, i no hem tingut problemes energètics ni amb tot el que és la fauna perquè les empreses han fet el seu pla de control, però canvia molt passar d’una zona Zarxa Natura 2000 a una ZEPA. La legislació de ZEPA ve donada per Europa, i això és el que sempre se li ha comentat a Lluís Mijoler, alcalde del Prat: si nosaltres no volem aquesta legislació, no s’hauria d’aplicar.

Com canviaria aquest camp si ho volguessin convertir en ZEPA?
Tota aquesta zona, on estem ara mateix, la volen fer zona ZEPA. Canviaria en que jo no podria fer un pla d’acció en un moment determinat. Aquesta zona, per exemple, és un pas de tudons i si tu plantes coliflor i ve una banda de tudons i et pica, amb tota aquella coliflor no podràs fer res. Si jo faig un control i es foten quatre tirs, aquests ocells s’espanten i ja no venen; amb la zona ZEPA això ja no ho podria fer, aleshores, haig de fer un cultiu per després no poder recollir cap fruit? Per fer això, que es quedin les meves terres, perquè no plantaré un producte per no poder collir-lo.

Creus que la forma en què es defensa el medi ambient i es lluita contra el canvi climàtic, deixa de banda les necessitats dels agricultors?
Correcte. Ara es lluita més pel medi ambient que pels drets dels agricultors, i una cosa ha d’anar lligada a l’altra. Nosaltres, quan ruixem el producte, no matem a tota la fauna indiscriminadament: no acabem amb la fauna bona, com les marietes. Hem de mirar que tot sigui un equilibri, que es miri per la natura, la fauna i la flora, però també per nosaltres, perquè si no aquesta cadena s’acaba. I últimament s’està lluitant més per les zones verdes que per nosaltres, i nosaltres som el pulmó de Barcelona, som els jardiners de l’àrea metropolitana; més interessats que nosaltres pel clima no ho està ningú, a nosaltres sí que ens influeix el canvi climàtic: que els estius siguin tan càlids, que a l’hivern no vingui fred, que no plogui.

Ha afectat molt la sequera?
Sí. Per exemple, aquesta és una varietat de la carxofa blanca de Tudela, l’autòctona del Prat, que necessita que plogui. Quan els hiverns eren freds i plujosos es feia una planta d’un metre d’alçada, però aquest any al haver-hi hagut un hivern tan càlid i sec, les carxofes s’han quedat com bonsais. Clar, no deixa de ser una flor i com més vigor tingui la planta, més maca sortirà la flor.

Us han donat solucions per a pal·liar els efectes de la sequera?
No.

La població s’adona del problema real que representa la sequera?
Mentre l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) tingui aigua, no es notarà la sequera, per això s’ha de començar a fer les retallades ja, perquè el que no pot ser es que a nosaltres ens hagin tallat un 80% de l’aigua per regar. Clar, l’any que ve què plantem? No podem plantar, això suposa una reducció del 75% del nostre cultiu. Tot això es notarà en què a l’àrea metropolitana faltarà producte, així que caldrà portar-lo fora i això ho encarirà. A la indústria es fa una retallada del 35% i a nosaltres ens en fan una del 80%. Prefereixen que la gent begui cervesa a que mengi. Realment, nosaltres al final no deixem de ser una indústria, si no podem plantar hi haurà mancança de producte.

Es notarà al mercat?
Si nosaltres no podem plantar el que plantem cada any, es notarà molt sobretot a setembre-desembre. Nosaltres no tenim la suficient capacitat per abastir la totalitat de l’àrea metropolitana barcelonina però sí que n’abastim bastant i es notarà.

S’ha gestionat bé la sequera?
S’ha gestionat malament, molt malament. L’any passat, al 2023, es van desembassar els embassaments perquè la llum estava molt cara, i l’aigua genera energia, per això hem tingut ara la mancança d’aigua, no perquè s’ha gastat més aigua, sinó perquè l’any passat van tirar molta aigua perquè la llum era cara. Molts dels projectes que es tenien en ment al 2008, quan va haver-hi la gran sequera, no s’han fet i aquí la gent s’ha gastat els diners, on han marxat els calers que venien d’Europa o de l’Estat? S’ha fet una mala gestió.

Com s’ha viscut dins del gremi dels agricultors la no aprovació dels pressupostos, que comporta que no s’hagin aprovat mesures contra la sequera, i l’anticipació de les eleccions?
Això es una cagada, perquè l’únic que han volgut fer ha sigut manar, en comptes de pactar entre ells per mirar de solucionar aquests moments que son tan fotuts. Tots recolzem la pagesia, però a l’hora de la veritat res. A mi que surtis a una foto no em val, ara el carro està clavat i t’has de fotre al fang a desclavar-lo. I ara tu creus que han d’anar a eleccions un altre cop? Si el problema no el veuen els polítics, com vols que ho vegi la població?

La població de moment no veu la magnitud del problema.
La població, mentre obri l’aixeta i vegi com surt l’aigua... Però el més trist ha sigut que es desfés el govern, en un moment com ara, en què el necessitàvem més que mai. Que la Jèssica Albiach no volgués pactar... nosaltres l’altre dia estàvem aquí reunits a l’Ajuntament del Prat, que són comuns, i vam estar parlant de la necessitat de remar tots en la mateixa direcció. No ens poden deixar ara sense govern, en el moment més dur, en què hem d’estar tots més units que mai.

Precisament, una de les justificacions dels comuns per no aprovar els pressupostos era no perdre encara més aigua amb el projecte del Hard Rock.
Clar, però quants mesos passaran més? Hi ha mesures que s’han de prendre ja. L’altre dia vaig estar amb el president de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), Samuel Reyes, parlant de com solucionar la situació i veient la quantitat d’aigua que rebríem: l’estiu passat ens donaven 700l/s i aquest any ens en donen 150l/s. Tu com penses que podrem aguantar? Sí que es vol fer la modernització del canal de la dreta, que és el canal pel que reguem, però fins el 2028 o 2030 no veurem el resultat. Òbviament, estalviarem més regant a goteo que regant a manta però això no es fa d’un dia per l’altre.

Aquest any hem tingut sequera però tot apunta a que els clima seguirà sent així al futur, s’haurà de canviar la forma de plantar o es podrà seguir amb el model actual?
El model de regar a manta com es feia sempre s’haurà de deixar de fer, però això es un delta, aquí vindrà l’aigua salada que entra cap a dins i, si no volem perdre aquestes terres, s’haurà de regar per inundació, com ha passat sempre al delta de l’Ebre amb els arrossars, per baixar la sal. Si no podem regar a manta, l’aigua quedarà salada i això quedarà com les salines.

Ara està havent-hi moltes protestes per part del gremi pels preus injustos, la importació a tercers països o la burocràcia excessiva i la Cooperativa Agrícola s’hi ha adherit.
Sí, hi hem estat a totes: a la Diagonal, a Mercabarna. Nosaltres, des de que plantem un producte hem de tenir un control de tot el que li hem afegit : tots els tractaments fitosanitaris, l’adob, el tractament de nitrogen de la terra,.... I el dia abans de collir, has de portar a analitzar el producte per fer el control de residus. En canvi, els productes que arriben de Turquia, Marroc o Egipte no tenen cap tipus de control. Aquí el que interessa és el més barat per a que no pugi el IPC ni l’alimentació, però si a mi se m’està encarint tot, haurà d’anar a la par. Per exemple, un peó agrícola, abans cobrava 859 € i avui, fent el mateix, en cobra 1200. Jo vull que tothom es guanyi la vida, però també me la vull guanyar jo, perquè al final fas el còmput global i estàs perdent diners.

Les protestes tenen color polític?
Al començament se’ls hi va posar colors polítics, VOX va estar al darrere d’algunes protestes i després, per sort, es va fer la Plataforma Pagesa, que va sorgir el 26F, perquè els pagesos no es veien representats per cap partit polític ni sindicat del camp.

Les mesures imposades venen de la Unió Europea?
Sí.

Haurien de venir d’aquí?
Jo crec que les coses han de començar a casa teva i després, quan sapiguem tots què volem, anar tots a una.

Què hem de fer pel camp?
Jo li diria a la ciutadania que no només surti a la Diagonal a aplaudir-nos quan protestem, que al dia següent ens comprin el nostre producte i lluitin per ell.

S’ha de comprar directament al pagès?
Sí, o tot allò que estigui senyalitzat com a producte de proximitat. Nosaltres a la Cooperativa som una agrupació de pagesos de El Prat, i també comptem amb algun pagès de Tarragona i Alcanar que tenen productes que complementen les nostres verdures, com els cítrics i l’alvocat.

Què t’ha ensenyat el camp?
A valorar tot el que costa fer una cosa, tota la feina que hi ha des del dia que plantes una planta fins que la culls. La gent no ho valora, aquí la gent de vegades veu la porta oberta i agafa carxofes, justificant que, havent-hi tantes, no importa que agafin dues o tres, però ells no les han plantat, no les han cuidat, no s’adonen de la feina que hi ha darrere de cada carxofa. Falta sensibilització de la gent.

I com s’hauria de fer?
En aquest país costarà molt. A Holanda, per exemple, veus que tenen un carro amb carbasses i la gent n’agafa una i deixa els diners que costa; si ho fessin aquí, et traurien les carbasses i la caixa dels diners.

Què és el mes dur?
Que després de tot el temps de treball, el teu gènere no valgui res. Després de tota la feina, veure que el teu producte no té el preu que mereix és el que realment dol.

I amb totes les problemàtiques que m’expliques, tu tornaries a escollir dedicar-te al camp?
(riu) Sí.

Per què?
Perquè m’agrada, i perquè penses que potser la següent vegada ho faràs millor.

Cal tenir quelcom especial per dedicar-se al camp?
Amor propi i no comptar les hores.

Què té el producte d’aquí que el fa especial?
La frescor, i la terra que tenim aquí, aquesta terra es un delta i la salabror que té li dona la dolçor al producte. El tomàquet Raf, per exemple, és tan dolç perquè li posen un grau de sal concret i treballen el pH, doncs aquí es natural tot això, en aquestes terres plantes melons i surten molt dolços, i encara que ara no surtin molt grans perquè no ha plogut, surten súper dolços. III