A nivell estadístic i demogràfic es pot observar que la nostra esperança de vida augmenta i vivim més anys, però es que a més cada cop tenim menys fills i els tenim a edats més tardanes. La tendència decreixent de la població nounada és una realitat de les societats occidentals.
Garantir la subsistència d’un fill al llarg de la seva vida i acompanyant-lo en les seves decisions és un compromís vital que tot pare i mare vol realitzar, amb les màximes oportunitats possibles per a que el seu fill pugui tenir un projecte de vida exitós i que garanteixi la seva felicitat. I per fer-ho, els futuribles pares hem de poder garantir primer unes condicions de vida dignes que permeti la transferència d’aquest nivell de vida als nostres fills.
La veritat és que aquestes condicions de vida que afavoreixi formar una família són un repte que com futurs pares (en particular) i com a societat (en general) hem d’enfrontar: un repte molt important és aconseguir un mercat de treball que ofereixi un salari digne, i unes bones condicions laborals i de conciliació per ambdós progenitors per afrontar econòmicament el que implica tenir un membre més a la família.
És necessari també una política d’habitatge que permeti l’emancipació del jovent sense haver de compartir el pis pels costos del lloguer ni de l’hipoteca. I és que la mitjana d’edat per emancipar-se a Espanya ronda els 30 anys, aportant quasi el 85% del seu salari per pagar un lloguer segons les dades del Consell de la Joventut d’España.
I també és important que l’educació pública sigui de qualitat per garantir les màximes oportunitats a tots els infants i adolescents per adquirir coneixements, habilitats i aptituds que els permeti la llibertat de triar quin projecte de vida voldrien fer realitat.
Des dels poders públics s’han de fer polítiques que millorin els problemes estructurals als que s’enfronta la gent jove i que els impedeix poder tenir fills quan ho desitgen. Aquestes polítiques milloren les condicions materials de vida de la gent, també per aquelles que volen maternar, i no ho fan des d’una visió tradicionalista de la família, sinó des del convenciment de que la política ha de millorar la vida de la gent. III
Esther García Fernández
Regidora de Bon Govern, Comunicació i Atenció a la ciutadania del Prat