Com li podem posar més fàcil als alumnes migrants? A Cornellà, un equip de docents de l’institut Esteve Terrades i Illa han ideat una estratègia. És el “mètode del pa amb tomàquet”. L’objectiu és que el nou alumnat se senti partícip a classe. “El primer dia vam treballar Els Segadors, el segon vam preparar pa amb tomàquet, i també vam organitzar un concurs d’acudits en català. Pròximament, parlarem d’empreses catalanes”, explica el professor Lluís del Castillo. Aquesta ha estat la resposta creativa de l’institut per adaptar a la realitat d’aquest centre educatiu de Cornellà el nou mòdul Català Professional, una assignatura del també nou currículum de Formació Professional. L’assignatura s’imparteix en alguns cicles formatius; especialment a Comerç, Administratiu o Assistència a la Direcció. Tots aquests cicles tenen en comú la necessitat de treballar competències comunicatives de l’alumne i el domini del català serà imprescindible per trobar feina.”Alguns centres van participar en una prova pilot i van començar l’any passat, però la majoria hem començat al setembre”, afegeix Lluís.
La nova assignatura consta de 66 hores, però no pretén suplir l’absència d’una matèria dedicada exclusivament a la llengua catalana. De fet, tal com ens indica el professor de l’institut Esteve Terrades el Departament d’Educació no ha definit de manera estricta els continguts que s’han d’impartir a classe. “Hem tingut accés a un temari provisional que deixa les portes molt obertes per a tots els centres”. D’aquesta manera, cada institut ha buscat la seva fórmula, intentant adaptarse a les particularitats de l’alumnat present a les aules.
I l’INS Esteve Terrades n’és un exemple. Es tracta d’un institut amb una alta presència d’alumnat immigrant. “Tinc alumnes que venen de segon de batxillerat, altres que arriben d’un grau mitjà, i alguns que acaben d’arribar de fora i convaliden el batxillerat”, adverteix el docent de Cornellà. Tot plegat suposa per al centre del Baix Llobregat un repte educatiu de gran envergadura perquè s’ha de donar resposta individualitzada a la diversitat. “Dins de la mateixa aula, em trobo amb estudiants que tenen un nivell C de català, mentre que d’altres gairebé no saben expressar-se perquè fa pocs mesos que són aquí. Per exemple, hi ha una noia colombiana que acaba d’arribar fa dos mesos”, afegeix el professor.
Tampoc existeix un llibre o temari que serveixi de guia pel professorat. La porta està oberta de bat a bat i els docents hauran de fer malabars per encabir el màxim d’alumnes dins aquest mòdul. A més, existeix un repte afegit, i es que no hi ha professors de català a l’FP. A l’ESO sí, al Batxillerat també, però a l’FP no. Així que aquesta assignatura a l’INS Esteve Terrades l’imparteix professorat amb un nivell avançat de català, però sense cap especialització en l’estructura de la llengua. “Qui ha dissenyat aquest mòdul desconeix la realitat de l’FP”, conclou del Castillo.
L’actiu equip de docents de l’Esteve Terrades es va adonar que hi havia problemes a l’hora de fer servir el català en simulacions d’una trucada a un client, cosa que faran els futurs graduats en un cicle de Comerç o Administració. “Vam provar amb simulacions de trucades per practicar l’atenció al client, però alguns, després de dir ‘hola’, ja no sabien com continuar; molts no coneixen ni les hores ni els números”. I és aquí on entra el Mètode pa amb tomàquet. Fer servir el sentit de l’humor, la concòrdia i la complicitat a classe per incrementar el coneixement de la cultura i l’idioma dels alumnes migrants.
Els professors d’aquest centre educatiu de Cornellà afronten els reptes amb creativitat i determinació, en un context especialment complex per a l’educació a Catalunya. L’últim informe PISA va sacsejar profundament les estructures educatives en revelar que l’alumnat català es trobava a la cua d’Espanya en comprensió lectora. Una greu mancança que se suma a una FP cada cop més atractiva pels alumnes i que necessita de més docents i recursos per fer-hi front a la demanda. En aquest sentit, el curs 2022-2023, Catalunya va registrar el percentatge més gran d’alumnat de Formació Professional. Les dades de l’Observatori de la Formació Professional apunten que d’un total de 218.588 alumnes matriculats, 23.844 eren d’origen immigrant. Aquesta alta proporció d’estudiants immigrants representa aproximadament el 16,5% de l’alumnat global.
La diversitat enriqueix l’experiència educativa, però també planteja reptes significatius per als centres formatius, que han d’adaptar programes i metodologies per satisfer les necessitats d’un alumnat amb nivells lingüístics i experiències molt diferents. Tanmateix, menjar un bon entrepà en germanor ens pot ajudar a coneixe’ns i facilitar que els adolescents parlin una llengua comuna. III