El Prat

Treballar per viure, no viure per treballar

Esther García Fernández | Sábado 09 de noviembre de 2024
El 1983 es van establir les 40 hores de treball setmanals. Ha plogut molt des de llavors. En aquest temps, l’economia ha anat fluctuant, però una tendència es manté viva: els salaris no pugen igual que els beneficis de les empreses. Necessitem revertir aquesta situació que perpetua que els salaris dels treballadors siguin baixos i que a més, siguem pobres en temps.

És injust que les persones que treballen vuit hores al dia (més el temps de transport) no vegin recompensat el seu esforç, que la productivitat i els beneficis empresarials pugin però els salaris no, i que al acabar la jornada arribin a casa cansats i sense energia, amb poc marge per fer res més que comprar quatre coses per sopar i millor anar a dormir aviat que demà el dia serà igual.

Reduir les hores de treball sense reduir el salari és revaloritzar el temps de feina i revaloritzar el temps personal de cadascú, ja que més temps lliure significar poder anar al gimnàs, poder estar amb els nostres fills o visitar els pares, apuntar-se a aquell taller que et ve de gust... en definitiva, alleugerir aquesta sensació de “no arribar a tot” i garantir més benestar físic, psicològic i relacional.
Deia algú que quan els treballadors es manifesten no és perquè no vulguin treballar, sinó que ho volen fer en millors condicions. La reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, com defensa Sumar o CCOO, és una mesura que beneficia a la gent que treballa, tant dins com fora del centre de treball.

El treball és una part molt important de la nostra vida, i per això és important defensar i proposar millores en les seves condicions per a que viure valgui la pena. III

TEMAS RELACIONADOS: