Igual que quan era jovenet cada any es parlava de la injustícia de no retornar els documents de l’arxiu de Salamanca espoliats durant la Guerra Civil als republicans catalans (els papers de Salamanca), va arribar un any en què finalment els documents van ser tornats als seus legítims propietaris i el tema va quedar resolt i se’n va deixar de parlar, malgrat que semblava que era un tema que en parlaríem sempre. Igual que com els papers de Salamanca, el mateix va passar més recentment amb els peatges que semblaven eterns, perquè com tot, res és per sempre.
Així doncs, aquest dos mil vint-i-cinc hauria de ser l’any que solucionéssim diferents temes que sembla que se n’haurà de parlar sempre. Hauria de ser l’any de resoldre el tema de dèficit de finançament estructural que pateix Catalunya, o el de l’aplicació de l’amnistia deixant com un mal record del passat el fet que continuï havent represaliats, o el de la transferència de la competència en rodalies amb la seva consegüent inversió per acabar de començar els dies amb la notícia de quina línia pateix retards aquell matí.
Potser cap d’aquests temes es resol aquest any, o potser només serveix per a posar les bases, però el que està clar que aquest any té les possibilitats de ser el més important dels últims anys per al país i potser ni ens adonem fins que hagi acabat, o inclús d’aquí a molt de temps.