Castell d’Eramprunyà

EL LLOBREGAT enceta amb aquest reportatge del Castell d’Eramprunyà una nova secció que pretén donar a conèixer aquells espais i monuments dels diferents municipis de la comarca del Baix Llobregat que enriqueixen el patrimoni cultural de la nostra comarca i que formen part dels municipis i els vinculen amb una història que ve de lluny.



Sovint aquests espais i monuments ens resulten desconeguts per la proximitat dels mateixos i la rutina que acota el nostre temps de lleure, és per aquest motiu que des d’EL LLOBREGAT hem incorporat aquesta pàgina que ens vol acostar aquest patrimoni cultural per valorar-lo una mica més i tenir-ne cura del mateix.

El Castell es troba ubicat al municipi de Gavà (Baix Llobregat), les ruïnes del qual són sobre un espadat (438 m) damunt el santuari de Bruguers.

L’accés al castell es realitza tenint com a punt de partida Bruguers, un barri de Gavà que es troba a 3,5 km del nucli urbà. Per arribar-hi fins allà, serà necessari agafar la carretera BV-2041 que va de Gavà a Begues. Es pot accedir a Gavà des de Sant Feliu de Llobregat prenent la B-24 fins a Esplugues i un cop allà agafant la C-245 en direcció a Castelldefels. El vehicle es pot aparcar al costat d’un restaurant que hi ha a mà dreta del punt km 4,7 de la carretera, o bé a l’aparcament de l’altre costat, sota l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bruguers.

Posteriorment s’ha de sortir ja a peu pla de l’esplanada que hi ha al davant de l’ermita. Cal agafar el sender de gran recorregut GR-92 senyalitzat amb marques blanques i vermelles que comença entre dos blocs de gres vermell situats al sud del replà, a mà dreta mirant l’ermita, i remunta la falda del penya-segat que hostatja el castell.

Poc després es passa molt a prop de la impressionant roca Foradada, tot un caprici geològic. El camí puja. Cal seguir les marques del sender GR-92, ignorant trencalls a banda i banda, fins a arribar a un replà. S’és sota el castell que domina l’entorn.

Es continua pujant fins que, quan ja es porten uns 20 min de caminada, s’arriba a les muralles del castell. El camí desemboca a una pista que ve del punt km 7,5 de la carretera de Begues. Cal girar a la dreta per la pista tot deixant el GR-92 a l’esquerra.

Després d’un curt tram, s’entra dins del recinte emmurallat. Un sender duu directament a l’interior passant pel costat de l’església romànica adossada de Sant Miquel d’Eramprunyà, a l’entrada de la qual es poden observar diverses tombes antropomorfes medievals. Pel costat d’una cisterna d’aigua, i travessant un pontet de ferro, es pot accedir a la part més antiga del conjunt i admirar el paisatge des del punt més alt. Per tornar cal desfer el camí.

El castell és citat per primera vegada l’any 957 . Va ser la seu d’un terme (el terme del castell d’Eramprunyà) que en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.

Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l’Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona, va passar posteriorment a ser propietat de Mir Geribert d’Olèrdola i els seus descendents, els Santmartí. Al segle XIV (any 1.323) va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes que també van obtenir amb l’adquisició de la fortificació la castlania i la baronia d’Eramprunyà. Durant les guerres remences (any 1.469) contra en Joan II del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d’Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.

Les restes del castell d’Eramprunyà ubicades dalt d’una muntanya entre penya-segats, compten amb magnífiques vistes del Delta del Llobregat i part del Massís del Garraf. El conjunt arquitectònic consta de tres recintes fortificats: el sobirà o superior situat a 402 metres d’altitud –on hi ha les runes del castell-palau gòtic–, el jussà situat a 392 m –on hi ha l’ermita de Sant Miquel d’Eramprunyà d’estil romànic, tot i que transformada–, i l’exterior a 319 m –on s’hi poden veure una part important de l’antiga muralla.

Al recinte sobirà, envoltat per murs que en molts trams tenia 50 cm de gruix fets amb petits carreus, s’hi accedia a través d’un pont de pedra (actualment es fa per una passera de fusta). El baluard que defensava el portal té un gruix de 90 cm al parament més meridional.

L’ermita de Sant Miquel d’Eramprunyà té dues parts: una de romànica (l’absis i el presbiteri), del segle XII, i una de renaixentista, del 1509 (la nau, el cor i la portalada). Al voltant de l’ermita es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca realitzada per Jaume March I, senyor d’Eramprunyà, al segle XIV.

Actualment el castell és propietat de l’Ajuntament de Gavà que amb sengles convenis signats amb la Diputació de Barcelona ha començat les obres per rehabilitar-lo i conservar i consolidar les runes. La fortificació ha estat reconeguda com a bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. ||