Torelles de Llobregat, els orígens

Les arrels històriques de Torrelles són mil·lenàries, ja que la documentació més antiga que coneixem o­n consta Torrelles com a nom és del 21 de març de l’any 964, en una donació d’unes terres i cases amb un pou recollida en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, o­n s’especifica que eren prop d’un riu anomenat “Turrillias”.

Aquest topònim devia designar en origen un lloc o­n hi havia torres o torrelles, que no necessàriament havien de ser emplaçades al cap del municipi actual (no és estrany, per tant, que al poble no se’n trobin vestigis), al fons de la vall, sinó que més aviat devien ser situades en alguna de les muntanyes que envolten i tanquen la vall, puix que aquesta, si bé és un bon recer, no té, en canvi, cap posició visualment dominant. El lloc de Torrelles formà una quadra dins del terme del castell de Cervelló.

L’any següent també trobem aquest riu en una donació feta a Sant Miquel de la Seu de Barcelona. L’any 966 torna a sortir Torrelles en el testament del comte Miró de Barcelona, en el qual dóna a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, entre els quals s’esmenta el de Torrelles. Dóna també a la seu les esglésies del castell de Cervelló, entre les quals hi ha la de Torrelles. Més tard, l’any 992, quan testà el comte Borrell, confirmà les esmentades esglésies i els dits alous a la seu de Barcelona, tal com ho havia destinat el seu germà.

El nom del primer Torrellenc que coneixem és el de Geofred Tassio, del segle X. La primera vegada que trobem el cognom Torrelles o Torroella és en una visita pastoral que va fer a Torrelles el 13 de març de l’any 1305 el bisbe Ponç de Gualba, en la qual va reunir alguns veïns i entre ells figura Martí Torroella, segons consta a l’arxiu parroquial.

Els Torrelles van estar sempre molt lligats als comtes reis de Catalunya i Aragó. Aprofundint en això, cal recordar que Antoni Torrelles era conseller de Martí l’Humà; que el seu fill Ramon Torrelles era senyor de Torrelles i vivia al castell de Pallejà, o­n avui encara podem veure l’escut dels Torrelles sobre el seu portal. I el seu germà Pere Torrelles fou capità general de les 150 naus que formaven la Flota Catalana que va anar a reconquerir l’illa de Sardenya. Es va donar el cas que mentre era allà va morir Martí el jove, fill de Martí l’Humà, últim descendent directe de la dinastia dels comtes reis catalans, i Pere Torrelles féu les funcions de Virrei de Sardenya fins a la seva mort.

Vers 1368 la quadra de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, era d’Arnau de Torrelles. El 1436 Martí Benet de Torrelles i de Fonollar era senyor de les quadres de Torrelles i de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona; en aquest any, el senyor Torrelles suplicà als consellers barcelonins que el desagreugessin perquè el senyor del castell de Cervelló li havia capturat un vassall per delicte comès en terra de Torrelles. Els plets entre els senyors de Cervelló i de Torrelles devien ser freqüents, ja que el 1482 Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de la quadra de Torrelles, era l’agent d’una causa que es tractava a la casa de la ciutat de Barcelona amb Maria Aldolça de Bellera, senyora de la baronia de Cervelló, com a deferent.

Sembla que els Torrelles, de la branca que foren també senyors de Pallejà, degueren posseir aquesta senyoria fins finals del segle XVIII, fins aleshores el terme municipal de Torrelles va pertànyer a la baronia de Cervelló, posteriorment la seva jurisdicció es va repartir entre el rei i el marquès de la Manresana.

Totes aquestes dades, i moltes altres, demostren la història del poble i la implicació i importància que els Torrelles van tenir dins la història de Catalunya.

Edificacions i elements d’interès:
– Les fonts
– L’Església
– Restes arqueològiques
– Les Masies
– Ca la Cinta, Museu d’Història dels Torrelles i del Cinema
Arxiu històric de la ciutat ||