El riu Llobregat

El riu Llobregat i els seus afluents i rieres formen una de les principals conques de Catalunya. El Llobregat té el seu naixement a les Fonts del Llobregat, al terme municipal de Castellar de n’Hug, a la comarca del Berguedà, a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar.

A la Pobla de Lillet rep les aigües del riu Arija i a Guardiola de Berguedà les del Bastareny, que baixa de la serra del Cadí. En el seu camí cap el sud, l’aigua del riu alimenta l’embassament de La Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs (Berguedà). Ja dins de la comarca del Bages, prop de Balsareny neix La Sèquia que fou construïda per

Contaminació del riu Llobregat

ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l’aigua del Llobregat a la ciutat de Manresa.

En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: la riera d’Olvan i de Clarà a Gironella; la riera de Merlès a Puig-reig; la riera Gavarressa a Cabrianes o el Calders a Navarcles.

A Castellgalí el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal. Ja fora de la comarca del Bages, el riu arriba a Martorell, al Baix Llobregat, on rep les aigües d’un altre afluent important: el riu Anoia.

El Llobregat desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) formant un vast delta de 100 km² fortament humanitzat però que encara conserva diverses reserves naturals d’importància a nivell europeu.

Contaminació d’origen industrial. Els runams salins i la salinització del Llobregat
Les mines de potassa al Bages, que funcionen des de 1930 aproximadament mantenen dos pous en actiu i donen feina a més de 1000 persones. La manera d’explotar que fan servir fa que cada dia treguin fora i deixin a sobre del terra, sense protecció, unes 5.000 Tones de runams, compostos en la seva major part per clorur sòdic (sal). Aquests immensos runams es dissolen en tots els rius i fonts i aigües

Panoràmica del Delta del riu Llobregat.

subterrànies: han deixat el nostre poble -Sallent- sense aigua potable i això, amb tot i que és molt greu, no és el pitjor: salinitzen el riu Llobregat, d’on s’abasteix la meitat de la població de Barcelona. Tan greu és aquesta salinització, que el col·lector de salmorres construït ara fa vint anys haurà d’ampliar-se i que la Generalitat ha hagut de construir una planta dessaladora a Abrera ja que degut a l’alt grau de sal que porta l’aigua no pot ser potabilitzada directament (produiria els perillosos trialhometans). Aquests runams també han originat quantioses despeses públiques que miren de corregir els efectes sense aturar les causes.

Conservació
El cabal mitjà anual a Martorell es troba al voltant del 21 m3/s, però en grans crescudes, com la de 1971, s’han arribat a mesurar cabals màxims de 3.080 m3/s.

Durant els darrers anys s’han desenvolupat diverses propostes per recuperar el riu que, com a conseqüència de la intensa activitat que se n’ha fet de les seves aigües al llarg dels anys, va arribar a ser un dels més contaminats d’Europa. Totes elles arrenquen amb la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals del Baix Llobregat, que ha permès tractar de manera adequada les aigües residuals que antigament s’abocaven al tram final del riu i, mitjançant un sistema de bombeig, garantir un cabal ambiental mínim i estable que permet la vida de diverses comunitats de flora i fauna. A més, aquesta depuradora inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món.

Avui en dia, al seu pas pel terme municipal del Prat, coneixem un riu Llobregat molt humanitzat, delimitat amb una escullera de pedra en tot el seu tram baix, però no sempre ha estat així. Fins a la meitat del segle passat, el riu era ple de vida. Les seves vores estaven cobertes d’un espès bosc de ribera que funcionava com a corredor de pas entre les espècies litorals i l’interior del país i existia també un cabal molt més important, d’aigües cristal·lines, que convertia el riu en una de les opcions de lleure tant dels habitants del Prat com de les poblacions veïnes.

Amb l’objectiu de recuperar parcialment aquesta

Tram del riu Llobregat en La Pobla de Lillet on conflueix en el riu Arija.

funció de pulmó verd i, alhora, obrir de nou la ciutat al riu i habilitar-lo per a l’ús d’oci ciutadà, l’any 2011 es va inaugurar el Parc Fluvial del Prat, un parc urbà que compta amb un 7,5 ha recuperades a una antiga zona industrial marginal on s’hi ubiquen jardins mediterranis i diverses opcions d’oci.

Com en el passat, també en els nostres dies, l’aigua del riu Llobregat no només té una gran importància ambiental sinó també econòmica, ja que el riu és una de les principals fonts de subministrament d’aigua potable per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a través de les plantes potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí. A més, al pas pel terme municipal del Prat, el riu s’encarrega de recarregar els aqüífers subterranis, dels quals el municipi en depèn.||
Fonts documental:

Llobregat SOStenible, Ajuntament del Prat.