El Baix Llobregat es manté com la tercera comarca més competitiva

L’Índex ADEG del 2014 confirma el nivell competitiu del Baix Llobregat per davant de comarques amb capitals de província com el Tarragonès, el Segrià o el Gironès. El Barcelonès i el Vallès Occidental encapçalen la llista

Sense canvis. L’Índex ADEG 2014 de competitivitat territorial –presentat per l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf- repeteix pòdium amb el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, per aquest ordre, com les tres comarques més competitives de tota Catalunya. El Baix, doncs, supera amb un índex de 46’3 a les comarques amb capitals de província com el Tarragonès, el Segrià o el Gironès; i es consolida en aquesta tercera plaça que manté des del 2011. De fet, es podria parlar d’un empat tècnic amb el Vallès Occidental (índex de 46’5) ja que només dues dècimes les separen. No seria la primera vegada ja que tant al 2009 com el 2010 el Baix Llobregat va ser la segona comarca més competitiva. Segons l’informe, la comarca presenta millors condicions per aquelles activitats que prioritzen els avantatges distributius, les infraestructures de transport i la disponibilitat de sòl, mentre que el Vallès Occidental és més atractiu per a la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia.

S’aprecia, en els deu anys d’índex ADEG, una millora de la competitivitat comarcal que ha passat de la cinquena (2003) i sisena plaça (2004) a la tercera. Tot i això, es redueixen lleugerament les distàncies amb la resta de comarques respecte les dades de l’any anterior, tant amb la referent (el Barcelonès) com per sota.

Pel que fa alguns factors de competitivitat concrets, el Baix Llobregat destaca positivament en infraestructures de transport i comunicacions; en disponibilitat de sòl; en volum de mercat i d’activitat; en accés al mercat de clients i proveïdors i accés a la informació. En contra, sobta la mala posició que rep en esperit emprenedor i dinamisme empresarial: cinquena comarca per la cua només millor que el Baix Ebre, l’Anoia, Alta Penedès i Ribera d’Ebre.

En conclusió, el resultat és un mapa on les comarques que apleguen capitals de província i les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona registren unes millors condicions de cara a competir en un context d’una economia internacionalitzada i especialitzada en serveis i béns d’alt valor afegit. Això és degut a que les comarques presenten economies d’aglomeració important; estan densament poblades; concentren la majoria de recursos educatius i formatius que milloren la qualificació de la població i, també, són les que millors infraestructures i comunicacions presenten.