Dayana García Blas | Jueves 26 de febrero de 2015
Josep Sucarrats: “El Baix Llobregat ha aportat molt a les Històries de la Barcelona Gormanda”
Fill d’Abrera, director de la revista Cuina i periodista especialitzat en gastronomia, Josep Sucarrats, junt amb l’escriptor barceloní Sergi Martín, han donat vida a la cambra on es conserven les històries gastrònomes, les anècdotes i, en definitiva, el menjar i el beure català en el llibre “Històries de la Barcelona Gormanda”. El viatge d’en Josep Sucarrats per la gastronomia més autèntica i popular de Barcelona no deixa indiferent a ningú, ni tan sols al Baix Llobregat, comarca amb de la que l’expert ha assegurat “que es conforma un vincle unitari per la qualitat que aporten els seus productes a la cuina i la història catalana, i on té molt protagonisme el Parc Agrari pel producte de qualitat que s’ha de potenciar”.
En aquest sentit, Sucarrats considera que “el plantejament passat de construir l’Eurovegas era un error gravíssim que ens hagués portat a perdre aquest rebost”. Els productes de proximitat i ecològics són per l’autor d’Abrera una de les tendències més potents avui dia.
Debilitat per la xocolata
“Històries de la Barcelona Gormanda” presenta als personatges i els esdeveniments de la gastronomia barcelonina que han marcat el pas del temps més apetitós i el menjar i el beure més gustos. Josep Sucarrats deixa clar que “si m’hagués d’identificar amb alguna personalitat del llibre seria amb el baró de Maldà, per la bona vida que duia”. I és que el conegut Rafael d’Amat i de Cortada era un fanàtic de la xocolata i vivia en el món del bon vivant.
Parlant de la xocolata, en Josep confirma la seva predilecció per aquest ingredient que, segons explica,“ha tingut molta importància i de manera singular a Barcelona, on consumir xocolata era habitual i cap al segle XVIII hi va haver la primera fàbrica, que industrialitzava el procés de la xocolata del món”. Però la relació amb el Baix Llobregat també es estreta.
Actualment, Sucarrats diu que “tenim pastissers com Jordi Bordas, de la pastisseria Santacreu de Viladecans, o bé l’Eugeni Muñoz, de Sant Vicenç dels Horts, que han estat partícips d’aquest vincle amb la xocolata, ja què fan coses molt interessants. Ara podem dir que tenim pastisseries a cada ciutat”, afirma.
Les vinyes de BCN... a Molins
En el llibre s’esmenta la importància de Barcelona com a ciutat de recepció d’influències, però també fets del Baix Llobregat que marquen tradició i consoliden una connexió sòlida amb la capital catalana. Segons en Josep, “una tradició popular de la comarca és la del divulgador Llorenç Petràs, d’Olesa de Montserrat sobre la cuina de bolets”, qui assegura que lo que més li agrada dels bolets és que són misteriosos. El vincle gastronòmic no acaba aquí, ja que “l’Ajuntament de Barcelona té uns terrenys de vinyes, però aquests estan en el terme municipal de Molins de Rei”. Tot això demostra que l’aportació del Baix a Barcelona és gran i de qualitat.
Per en Josep, el producte estrella és “la carxofa que, sobre tot, es produeix a Sant Boi” i que s’ha guanyat ser el producte exemplar de El Prat per tenir més de 100 anys d’història. La importància del Parc Agrari és vital, segons el periodista, ja què “gràcies a aquest espai, durant tot l’any es tenen productes interessants de proximitat i qualitat”.
A més, l’especialista gastronòmic indica que en el nord del Baix està la destacable “oliva Palomar, exclusiva d’Olesa de Montserrat, i amb la que es fa un oli autòcton que cada cop està més sol•licitat” per ser un producte de km 0, així com ha donat renom a “cuiners que donen entitat al Baix amb els seus restaurants, com és el cas del grup Cubat”.
“La cuina casolana sempre hi és i mai s’ha de tornar enrere”. Amb aquestes paraules el periodista d’Abrera explica que amb el pas del temps es descobreixen tècniques i productes que es van incorporant en aquesta cuina tradicional. “Els canelons, per exemple, fa 100 anys que els mengem”, però apareixen noves combinacions a les quals culturalment s’ha de donar suport per la seva qualitat. Gràcies a la innovació culinària, “grans xefs com Ferran Adrià han trencat amb idees preconcebudes de la cuina i han fet coses que mai haguéssim imaginat”. En Josep aclareix que “actualment ens trobem en un període més relaxat, on existeixen cuines modernes” i amb això el periodista ha volgut fer referència a en “Jordi Vilà, nascut a El Papiol, xef del restaurant Alkimia que té una estrella Michelin i representa una cuina que pot semblar menys xocant que la de El Bulli”.
La qualitat gastronòmica de la comarca és evident, per això que en Josep Sucarrats no descarta fer un viatge per la cuina del Baix Llobregat, ja que, com ell diu, “desprès de fer el llibre de Barcelona sempre et queda la sensació de que et deixes coses per explicar i és que en el cas del Baix seria fàcil trobar diversitat de cuines pel seu espai de mar i muntanya”. III