“Inversió pública” per millorar la qualitat dels km 0

‘Nodrir la Ciutat’ és la nova iniciativa de l’AGT en col·laboració amb la revista Cuina, de Josep Sucarrats

El Parc Agrari del Prat del Llobregat és el territori protagonista d’una trobada sostenible km0 feta amb molt bon gust pels productes ecològics i frescos que produeixen les terres dels pagesos, veritables herois dels camps del Delta. Joan Amat, un pagès de Viladecans de tota la vida, destaca que “tenim uns terrenys fèrtils i un excel·lent clima, però no hem d’oblidar que això era maresme” i, per tant, cal desguassar l’aigua quan plou. La pagesia reclama solucions i “inversió pública” per tenir aigua de qualitat on les arrels creixen sanes. Les dimensions de les finques, les infraestructures i la limitada formació dificulten, també, exercir el treball diari d’un bon pagès que demana “l’assessorament públic que la Generalitat ens hi va treure”. Segons Joan Amat, abanderat de la pagesia, “no podem fer una agricultura com fa dos segles i voler competir amb les zones punteres”, com Almeria, que és immillorable en producció perquè no hi havia tradició de fer de pagès i van anar-hi enginyers per donar impuls a una agricultura neta en residus i amb una qualitat extraordinària on “s’aprofita fins a l’última gota i bitxos perquè no tenen el vici d’obrir la tapa perquè marxi l’aigua del riu” , manté el pagès.

Formació com la d’un metge
“La meva feina és la mateixa que la d’un metge, sempre estic estudiant i em vaig reconvertint”, afegeix Joan Amat, qui assegura que el treballador de la terra ha de estar pendent de les noves varietats, així com de la comercialització dels seus productes, que pot ser gestionada a la porta de casa, a Mercabarna a les marquesines, amb una parada al mercat majorista de Barcelona o bé venent als mercats com a pagès. Totes aquests possibilitats “es troben a menys de 10 km” del Parc Agrari i estan a l’abast. El pagès viladecanenc es queixa de que “ara la solució és el Mercat de Pagès, que són 5 persones per vendré. Per mi això és un complement i no una resposta a la pagesia sencera”, puntualitza.

D’altra banda, Xavier Estrada, com a propietari d’Enric, promou la seva producció ecològica certificada de km0 de les terres de Sant Climent i de Gavà a una de les parades del Mercat de Pagès de El Prat i on fixa uns preus populars. El pagès aclareix que ara es poden trobar productes frescos d’hivern com la col, la coliflor, els enciams i l’escarola destacant les bledes, les faves, les carxofes i els pèsols com els aliments més venuts i que es cullen a primera hora del matí per lo que “pot estar a la nevera fins dues setmanes”. Xavier contempla el mercat com l’aparador idoni per presentar i vendre els seus productes, i avançar la fruita dolça per la propera temporada on prevalen les cireres, les varietats de tomàquets i les mongetes tendres.

Aceptació dels consumidors
L’Eugenia Gonzalez compra productes del Mercat de El Prat perquè són millors que en altres llocs, tenen qualitat i els preus són més baixos que a les botigues. Concretament, “la carxofa em torna boja, a més que és nostre”, però també els ous de granja del Pota Blava, que encara que són més costosos assegura la Judith Góngora, una altra clienta del mercat, val la pena adquirir-los perquè tenen un altre sabor.

L’Antoni Rodríguez destaca la carxofa del Prat com a producte estrella per lo natural que és, nascuda fora de càmeres, i el meló. Respecte el preu, el comprador senyala que “les carxofes van a un euro, però el que passa al mercat és que els hi deixen molt tronc perquè pesi més i això els hi afavoreix a ells”.

Per la seva part, el president de la Cooperativa del Prat, Joan Ribas, explica que la carxofa ideal ha de ser rodoneta, tenir clotet i el mànec gruixut, però sense pèls i es que contra més grossa, més tendre i, per tant, més bona. En la finca de Can Xagó, el pagès remarca que depenent de la flor la carxofa pot denominar-se capsa, fiola o refiola, aquest últim prototip “s’ha de collir de ben petita perquè si les deixes no es fan més grans, si no fusta” d’aquí la importància de saber agafar l’aliment en el moment oportú i de tenir una formació prèvia. El principal inconvenient per en Joan són “els fongs” que es creen per la combinació de l’aigua i la calor. Per això que es sol començar a sembrar cap a finals de juliol o durant la primera quinzena d’agost. Molts cops si la tardor és dolenta “s’ha de comprar carxofa blanca a Tudela” perquè allà el cicle de l’aigua és més continental.

Vuits mercats de pagès
Dels vuit mercats de pagès existents, en Sergi Alegre, Regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament de El Prat, realça el mercat del seu territori per ser gran, tenir un millor funcionament i estar posicionat en el centre de la ciutat, una zona coneguda per l’aeroport, per tenir un terç del port, l’AVE, el metro, la depuradora, la saladora, autovies, zones naturals i l’honorable Parc Agrari, considerat “cultura, paisatge i història on si falta l’acció de l’home tot desapareix”, puntualitza el polític.

La permanent temptació d’ocupar el Parc Agrari és inevitable i un exemple és l’EuroVegas amb el que “nosaltres estem en contra”, afegeix Sergi Alegre. En la línia, Raimon Roda, gerent del Parc, defineix l’espai agrícola com un concepte urbanístic al voltant del qual es crea un organisme de protecció, seguretat i promoció del producte km0. I es que “si aquests aliments tenen valor i s’aprecien, cap força política podrà parar el Parc Agrari”. Desprès d’una passejada en bicicleta pel Parc Agrari, els organitzadors de la sortida “Nodrir la ciutat”, liderada per Slow Food Barcelona, la revista Cuina i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, van posar el pitet gastronòmic per degustar un esmorzar de pagès composat per carxofes Prat a la brasa i calçots, i un dinar a vuit mans, amb productes del Parc Agrari, dividit en diferents plats: llauna de Carxofa Prat i verduretes en escabetx, el famós Pollycao farcit de Pota Blava i crema de prunes, amanida fresca, saltat de mongetes i botifarra ecològica d’en Genís i de postres gotet de maduixots de temporada del Maresme fets per Le Tigré Cakes. III