El PSC de Sant Boi necessitarà canviar de soci de govern

Ciutat gran, al Baix Llobregat, és sinònim de govern socialista. L’Hospitalet, Cornellà i Sant Boi són els grans exemples. A diferència, en canvi, de les altres ciutats Sant Boi no ha aconseguit un gran capità socialista a la comarca i a Catalunya, com va ser, en el seu moment, Montilla o ara Balmón i Poveda.

També és un repte que l’alcaldessa Lluïsa Moret té pel davant i que pot aconseguir, com a mínim, abans que el seu antecessor Jaume Bosch.

De fet, aquest any el PSC ha jugat bé les seves cartes amb la renúncia anticipada del exalcalde, qui va deixar pas a Lluïsa Moret (ex tinenta d’alcalde de Benestar i Ciutadania) just un any abans de les municipals, seguint l’actual tendència socialista llobregatina de posar dones al capdavant del partit. Doble punt pel partit. I a més a ciutats importants. Núria Marín va ser la primera en arribar al consistori de L’Hospitalet, segona ciutat més important de Catalunya; Raquel Sánchez va substituir a Balsera a Gavà i ara Lluïsa Moret és l’alcaldessa i alcaldable de Sant Boi, la segona ciutat amb més població de la comarca. Es suma, doncs, a altres municipis com Castelldefels i Esplugues, amb Maria Miranda i Pilar Díaz, respectivament, entre d’altres.
Moret va ser la protagonista, recentment, de la seva presentació com a candidata oficial del PSC, en el qual va declarar que el seu projecte de futur busca “un Sant Boi més viu, on el territori estigui pensat per les persones, i les persones puguin desenvolupar-se amb major igualtat, llibertat i dignitat. Un Sant Boi on tothom tingui les mateixes oportunitats, siguin quines siguin les seves condicions d’origen, sexe, territori i capacitats”. Una política que ha intentant portar, com sovint deia, als barris.

¿Canvi de soci?
Pel que fa a ICV-EUiA, company del PSC a la governança, Luis Pérez Gutiérrez no repeteix com alcaldable. La formació arriba amb una innovadora fórmula, el colideratge o lideratge compartit, home i dona, de la mà de Josep Puigdengolas (qui va ser escollit mitjançant unes eleccions primàries) i Alba Martínez. Una nova estratègia que pretén recuperar la caiguda a tercera força política del 2011, a través d’aquesta renovació del model de llista convencional que ha fet el partit a tota Catalunya. Cal matisar, a més, que la prematura substitució de Bosch no va ser ben rebuda per la coalició verda tal i com van mostrar a l’acte de relleu que es va organitzar l’any passat a Can Massallera. Dit això, es podrà donar el cas que el PSC prefereixi una aliança alternativa per fer govern. De fet, els resultats els podrien obligar.

Aquest partit podria ser Ciutadans, que es presenta com una de les sorpreses d’aquestes eleccions municipals. Ciutadans arriba amb força per recuperar la seva representació al govern, perduda quatre anys enrere. La principal novetat és la cap de llista del partit, Olga Puertas, qui després de gairebé una legislatura a l’Ajuntament de Sant Boi ha decidit deixar de ser regidora del Partit Popular sumant-se al nou projecte de Ciutadans. A diferència del que pot patir Ciutadans a altres municipis, formar una llista amb ciutadans amb poca experiència política i sense una estructura ferma, Puertas pot aportar l’experiència que té en política local, el que genera sempre més confiança entre els electors.

Si ells són la sorpresa, el seu antic partit té, en contra, mala pinta. Marina Lozano va convertir el Partit Popular en segona força les eleccions del 2011, passant pel davant d’ ICV-EUiA. Actualment són cinc els regidors populars que ocupen seient al consistori, la meitat exacte dels socialistes, que en tenen deu. A priori el partit seguirà amb la mateixa formació que en les últimes municipals, exceptuant alguna baixa com la de Olga Puertas qui ha deixat el partit. Tot i això, en canvi, els populars apunten a uns resultats a la baixa, cost de la política del govern central, a més de la possible pèrdua de vots a altres partits alternatius.

Per la seva banda, Convergència i Unió fa dos mandats que es manté en quarta posició, amb tres regidors a l’Ajuntament. Però enguany viu una situació complicada a causa de la deriva sobiranista, ja que Sant Boi es troba en una comarca partidària de l’unionisme i amb minoria catalanista. En aquestes municipals s’aposta pel canvi i les cares noves. Jaume Pujades no repetirà com alcaldable i en el seu lloc es presenta Jordi Garcia com a cap de llista. Jove i amb noves idees de fer polítiques més participatives, a més d’una oposició constructiva són els dos punts a valorar de la proposta convergent a Sant Boi.

PxC podría quedar fora
La major sorpresa de les eleccions del 2011 va ser l’entrada al consistori de Plataforma X Catalunya, que va passar de no tenir representació a guanyar tres escons, igualant el nombre de convergència i deixant fora de joc a Ciutadans. David Parada renova com alcaldable, després de l’èxit de les passades municipals, però en un panorama radicalment diferent. El què sembla que va ser una moda apunta avui al descens i es preveu que PXC patirà el proper mes de maig per tenir representació municipal.

Si el 2011 la moda era Plataforma, no hi ha cap dubte que a nivell estatal ara ho és Podemos. La efectivitat de la seva revolucionària ideologia no ha estat demostrada, però que la seva metodologia és innovadora és un fet del que no hi ha cap dubte. Un perfecte exemple d’això és el procediment d’elecció de candidat després d’un empat, que l’han resolt completament al atzar, llençant una moneda a l’aire: guanyadora Lourdes Altozano. D’acord amb la política de partit de Podemos, està prohibit presentar-se a nivell local sota el mateix nom, per tant, hauran de recórrer a la agrupació d’electors. Amb tot, s’aprofita la marca ‘Podemos’ per aconseguir uns resultats que podrien deixar el Ple Municipal en mapa plural de forces. III