Li estem desvetllant algun secret en dir que la psicologia té un gran pes en els escacs de competició? La idea és intuïtiva, ja que es tracta del més mental dels jocs i les emocions dels jugadors són anàlogues a les que afronten un examen.
El professional és un ésser humà com els altres, amb les seves preocupacions quotidianes, que ha de pagar factures com vostè i com jo. Per a molts d’aquests individus talentosos, l’oportunitat de jugar El Llobregat Open Chess Tournament ofereix la possibilitat d’enfrontar-se a rivals molt durs a cada ronda, per la qual cosa poden obtenir molts punts a la classificació mundial, a més dels premis econòmics. Ara bé, què hi passa quan les coses no els surten segons el pla previst? Parlem, doncs, de les conseqüències emocionals d’un revés al primer terç d’un torneig. Les tres primeres partides de competició marquen un abans i un després per al professional. El sistema de caps de sèrie li ha de garantir un inici plàcid dins de la dificultat, amb l’objectiu que als trams mitjà i final dels tornejos es vegin duels aguerrits entre els candidats a la victòria final. D’aquesta manera, el previsible és moure’s a la forquilla de 2,5-3 punts de 3 possibles. Tot i això, el camí de rajoles grogues no és més que un desig carregat de bones intencions, ja que poden ocórrer múltiples contingències. Entre elles, que un rival amb pitjor rating li faci malbé el torneig al capdavant de sèrie amb una derrota inesperada. Aleshores, de sobte, tot canvia. El treball de tota una temporada, les preparacions i els esforços invertits, es trenquen. La situació és crítica, queda una setmana per endavant i ja no hi ha res a guanyar; en canvi, hi ha tot un món per perdre. No ens enganyem, és fàcil perdre la motivació i arrossegar les penes al tauler, contra rivals que et saben trencat i que et prendran a cada partida, per la qual cosa acabes encadenant una derrota rere l’altra. Aquest risc, acabar perdent molts punts d’Elo internacional, és real. Per això, després de la derrota inesperada, l’escola soviètica d’escacs, al segle passat, aconsellava fer unes taules plàcides després d’una derrota per recompondre l’ànim. No és mal consell, i des d’aquí us confiem aquest secret d’entrenament, que pot ser d’utilitat per a vostè en altres camps. Centrant-nos a la tercera ronda del Grup A del Llobregat Open Chess Tournament, vam tenir l’honor de rebre la visita de Miquel Àngel Grima, president de Sant Boi Empresarial, que ha efectuat el tradicional toc de campana que dóna inici a la ronda de joc.
En termes esportius han destacat els bons resultats del campió mundial sub-16 Javier Habans (taula 4) i de Cristian Andrés Hernández (taula 5), que han aconseguit dues taules davant rivals que sobrepassaven la barrera dels 2500 Elo. A la classificació provisional segueix liderant José Manuel López, seguit per Ido Gorshtein i per Cristóbal Henríquez, tots tres amb 3 punts en 3 partides. Al grup B lideren, amb 2 punts, Brayden Van De Graaff, Denis Valiev i Jordi García. Al C, amb 2 punts tenim Hailey Ruth Van De Graaff i Javier Sanz, seguits amb 1,5 p. per Lluís Julbe.
