Quan l’aficionat/da als escacs travessa el llindar del Llobregat Open Chess Tournament se sap citat amb les principals ments de present del joc-ciència, grans mestres vinguts de tot el món amb l’objectiu de posar el seu nom en lletres d’or amb una victòria d’enlluernament. Ara bé, en escampar la vista per la sala de joc notarà que, en competència amb els primers espases, hi ha una generació de joveníssims talents que està cridada a portar la torxa dels escacs, destinada a fer llum per aclarir les tenebres dels misteris del tauler. I, entre aquests escollits, avui presentarem Alex Villa.
La primera dada que ens ajudarà a calibrar el potencial és que es tracta del jugador sub-14 millor ranquejat d’Espanya. No en va és patrocinat pel Llobregat Chess Tournament i les seves partides se segueixen amb especial afecte per part de l’organització. Com no tindrem l’Alex el cor robat si l’hem vist créixer al llarg de la seva infància? Ostenta el títol de mestre de la Federació Internacional però, sota el serrell, els amics de la família seguim veient el nen que jugava els seus primers campionats escolars amb la brillantor de la il·lusió als ulls. El mateix que quan juga a tennis de taula, una altra de les seves moltes aficions.
De vegades, quan el seu pare (el mestre Roberto Villa) em comenta com n’és d’important que l’Àlex segueixi cuidant els seus estudis a l’institut, no podem evitar fer-nos riures recordant que, durant la seva etapa venint a classes d’escacs al Club d´ Escacs Vila Olímpica, vaig pujar a una cadira perquè compartís amb els seus companys l’alegria d’haver guanyat el campionat de Catalunya sub-8. ¡És que era molt nen i els del darrere no el veien! Eren moments de timidesa, en què el jove escaquista començava a entreveure que el que havia fet era meritori.
En aquells anys, que van quedant enrere, la principal característica dels seus escacs era la murrieria, el tendir cel·lades als rivals aprofitant que el seu càlcul arribava més lluny, assumint riscos innecessaris. L’experiència i l’entrenament ben dirigit l’han dotat de la solidesa necessària, requisit absolutament necessari per al mestratge, però no es preocupin: Alex sempre serà dels que no temen la lluita cos a cos.
Aquesta temporada s’ha marcat com a objectius principals el mundial al Brasil i l’Europeu a Praga. Això, en allò estrictament esportiu. Tot i això, és conscient que la derrota forma part de la vida de l’esportista i que, com a meta de vida, en tot, el veritable èxit és cultivar la capacitat de resiliència: aixecar-se amb més força quan les coses no surten com un espera.
Podeu gaudir, a continuació, d’una vibrant partida d’Alex Villa.
Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rei.