Com la resta d’esports, el món dels escacs ha vist com els seus tornejos presencials s’anul·laven a causa de la pandèmia. En aquest moment, els practicants del nostre esport hem recordat que encara ens queda els escacs en línia. Tothom dels escacs s’ha bolcat amb els escacs en línia. Les plataformes d’escacs en línia han experimentat uns pics mai vists de nous registres i activitat frenètica.
Els tornejos, de cop i volta, s’han multiplicat, no només les federacions, també els clubs o qualsevol grup d’amics pot crear tornejos en línia. Els streamers, no gaires, però sí molt coneguts, s?han fet encara molt més famosos i els seus comptes han començat a pujar. Els escacs han convertit en l’esport més seguit a Twitch, sent l’americà Hikaru Nakamura el streamer més seguit. El mateix Magnus Carlsen, Campió del Món, ha invertit a Chess24.com, una de les plataformes més conegudes, per organitzar una sèrie de tornejos en línia amb els millors jugadors del món. De sobte els dos mons, els escacs presencial i els escacs en línia, han coincidit, en lloc d’anar en paral·lel.
Un dels fruits d aquesta nova relació és el naixement d un nou concepte de torneig, el torneig híbrid. Un torneig híbrid és el que es juga en una o diverses seus presencials, amb organitzadors i àrbitres, però de manera en línia, amb un suport informàtic, sigui portàtil, tauleta o fins i tot mòbil i en una plataforma en línia.
Un dels tornejos tradicionals que organitza la Federació Catalana d’Escacs, el Torneig Magistral Ciutat de Barcelona és el torneig perfecte per demostrar les virtuts d’aquest format nou. Amb el nom de Barcelona World E-Chess Open – Ciutat de Barcelona , se celebrarà entre el 27 de novembre i el 6 de desembre. Aquest torneig, en format híbrid, enfrontarà jugadors de tot el món que jugaran a seus presencials de diferents ciutats, però a través d’una plataforma d’escacs en línia, que en el nostre cas serà la més gran a nivell mundial, l’americana Chess.com .
Els avantatges d’aquest nou format híbrid, o Sistema Barcelona, com ens agrada anomenar-lo, són diversos, resumint-se en els punts següents:
- D’una banda, l’experiència del jugador serà plena, ja que a banda de disputar la partida en línia, seguirà en contacte directe amb altres jugadors i no perdrà l’ambient escacat que sempre es genera en un torneig presencial.
- La presència d’àrbitres i fins i tot connexions wifi amb accés només a unes adreces molt concretes solucionarà el principal problema dels escacs en línia: els paranys. Cada plataforma té un programa anticheating, però la seva eficàcia és relativa i lluny de ser perfecta. A més, les conseqüències legals de banejar (expulsar) un jugador trampós són nul·les. Els jugadors juguen amb nicks que no s’identifiquen amb jugadors reals, per la qual cosa la Fide no hi pot fer res.
- Es redueixen els costos, per part dorganitzadors i també de jugadors, de manera molt clara. No hi ha despeses de desplaçament ni despeses d’estada en hotels, per això els jugadors han d’invertir menys i els organitzadors poden reinvertir augmentant els premis.
- El fet de tenir diverses seus de joc per ciutats de tot el món fa que un torneig sigui realment internacional. Aquestes seus ofereixen un plus als jugadors locals amb un servei que els surt molt rendible, ja que s’autogestionen amb els ingressos de les inscripcions i amb unes despeses molt limitades (àrbitres, protocol sanitari i poca cosa més).
- Les plataformes en línia també tenen avantatges, com no pot ser d’una altra manera, ja que són part d’aquesta fórmula. Co-organitzar un torneig amb seus a diversos països fa que la seva projecció sigui més gran, guanyen en jugadors i premiums, guanyen en possibles patrocinadors, igual que les seus, i s’acosten una mica al que seria un dels seus objectius: fer que els escacs tingui un seient fix als e-games, que com tots sabem, encara que es juguen en línia, sempre acaben jugant les seves finals de manera presencial i davant de milers d’espectadors. És evident que aconseguir aquest objectiu seria bo per al món dels escacs en general.
Podríem seguir buscant avantatges d’aquesta proposta de torneig híbrid, però acabaré amb una última que em sembla important: aquest format de torneig pot arribar per quedar-se, no només ara de manera temporal, sinó que pot perdurar i funcionar de manera conjunta igual que els tornejos tradicionals.
El nostre nou Ciutat de Barcelona, tindrà dos grups de jugadors segons classificació internacional, es jugarà a ronda diària, a un ritme de 60 minuts més 30 segons per jugada, amb un darrer dia per a les finals entre els vuit primers. Amb un total en premis de 18.000€, el torneig ha atret l’interès de nombroses seus de joc, 24 a dia d’avui, repartides entre els països següents:
Llistat de seus
País | Nombre de seus | País | Nombre de seus |
Catalunya | 3 | Kazakhstan | 1 |
Egipte | 2 | Macedònia | 1 |
Portugal | 2 | Moldàvia | 1 |
Ucraïna | 2 | Montenegro | 1 |
Angola | 1 | Nicaragua | 1 |
Cap Verd | 1 | Rússia | 1 |
Dinamarca | 1 | Sèrbia | 1 |
Eslovàquia | 1 | Tunísia | 1 |
Grècia | 1 | Uruguai | 1 |
Letònia | 1 |
Per GM Jordi Magem Badals , director Esportiu de la Federació Catalana d’Escacs