El president de la FEDA (Federació Espanyola D’Escacs), Francisco Javier Ochoa d’Echagüen, és cordialment rebut a l’IV El Llobregat Open Chess Tournament.
A l’IV El Llobregat Open Chess Tournament ens alegrem de rebre il·lustres convidats, que realitzen el toc de campana que dóna lloc a l’inici de les partides. Avui ens han honrat amb la seva presència el president de la FEDA (Federació Espanyola D’Escacs), Francisco Javier Ochoa d’Echagüen, i el president de la FCE (Federació Catalana d’Escacs), Pepo Viñas Racionero.
Al terreny esportiu, hi ha hagut tres taules a les tres primeres taules i, pel que fa als resultats més destacables, les victòria de l’indi Abhimanyu Puranik sobre el seu compatriota Aditya Mittal i del també indi Anand Pranav sobre l’espanyol Paco Vallejo condicionen molt aquesta fase final del torneig. Com algú pot dir que els escacs són avorrits si ens dóna situacions com la present, en què el líder del torneig, mancant dues rondes de joc, en té a 11! fortíssims rivals a només mig punt de distància? L’indi Narayanan, imbatut, està fent un torneig fantàstic però, malgrat això, res no li assegura que no caurà fins a la zona mitjana de la classificació final.
LA CÀTEDRA: PLANTEJAMENT
Us proposem que ens acompanyeu amb el següent exercici, extret de la partida que han disputat el MI Antonio Gual Pascual i l’aspirant a mestre Edgar Roca Planas. És el torn de les blanques. Què farien vostès? Per què? Al final daquesta crònica tindran la solució.
Gual, A. – Roca, I.
Hem tingut el plaer de fer un cafè amb el president de la FEDA, Javier Ochoa. Ha estat molt amable responent les nostres preguntes:
– Què li sembla l’IV El Llobregat Open Chess Tournament?
– Un gran torneig, el nº1 d’Espanya, sens dubte. Ha rebut el reconeixement de la FIDE, perquè és l’únic d’Espanya que ha inclòs en una sèrie de tornejos arreu del món que atorguen punts per classificar-se al Torneig de Candidats.
– També ha vingut a visitar alguns membres de la selecció espanyola. Quines perspectives tenim amb les noves incorporacions?
– Són jugadors molt forts, tant els que arriben directament a la selecció com els que podrien fer-ho més endavant. Aquí n’hi ha dues de molt clars: Alan Pichot i Sara Khadem, que és un enorme reforç perquè, amb els seus gairebé 2500 punts d’Elo, en té 100 més que la següent jugadora. Això ens col·locarà en posició de lluitar per llocs molt bons a la propera olimpíada.
– Amb vista a la popularització dels escacs a Espanya, creu que poder obtenir un resultat tremendament brillant tindria molt d’impacte?
– És clar que sí, la majoria dels esports tenen un revulsiu amb l’aparició de grans figures mundials. Sara, per exemple, podria lluitar pel títol mundial femení. És una jugadora molt jove i és la núm. 15 del món. Les seues perspectives de futur són molt bones.
LA CÀTEDRA: SOLUCIÓ
En paraules del MI Antonio Gual: “Vaig jugar a4, atacant directament l’enroc, de manera que el meu rival es veia forçat a portar la torre a la defensa (Td5), perquè el meu peó fustigaria el seu alfil avançant a a5. Tot i això, encara que vaig acabar guanyant, era millor jugar e4. Quina és la idea? Doncs que, amb aquest moviment profilàctic (e4 previ a a4), controlo la casella d5 i la torre no pot anar a la defensa. Després, l’avenç a4 hauria estat més efectiu. Em vaig penedir, abans de fer una jugada massa ambiciosa convé tenir presents les jugades menys compromeses”.
Els nostres amables patrocinadors llueixen els seus logotips a El Llobregat Open Chess Tournament. Foto: Patricia Claros Aguilar (@Patriciaajedrez).
Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rei.
