L’indi Gukesh Dommaraju s’ha coronat campió del món d’escacs. Ho ha aconseguit amb només 18 anys, entrant amb dret propi entre les llegendes del joc ciència.
Singapur, 12 de desembre del present any. El campió vigent, el xinès Ding Liren, i l’aspirant, l’indi Gukesh Dommaraju, es presentaven a l’última partida del Mundial empatats a 6,5 punts, amb la vista posada que aquesta acabés en taules ia l’escenari previsible que tot es decidís en el desempat a partides ràpides, on Ding era lleugerament favorit. Tot i això, malgrat que Gukesh portava les peces negres, aquest va aguditzar un final àrid i l’astre xinès va cometre un error fatal. Gukesh, llavors, es va emportar les mans a la cara i no va poder evitar trencar a plorar: era el nou campió del món! Aquesta és la part visible per al gran públic que, com als icebergs, amaga la veritat. Així que, amb la seva vènia, retrocedirem a la Barcelona del 2019, on el jove Guki es mesurava als taulers de l’Open de Sants amb adults que havien aconseguit el mestratge abans que ell naixés. Recordo, com si fos ahir, aquell primer cop que el vaig veure jugar. El talent indi estava vorejant la zona noble del torneig, assegut en la posició del lotus, els peus suspesos a dos pams de les sabatilles, semblés que levités. No calia ser gaire llest per veure-hi una estrella del futur, però el camí que l’esperava era molt dur. “La seva mare i jo som conscients que ha estat beneït amb un gran talent, però fer la volta al món amb ell suposa un gran esforç per a la família. Els vols constants són cars, els hotels són cars, la vida és cara… i, encara que sigui el més fort de la seva edat, passaran anys fins que pugui competir amb els professionals per premis econòmics. Sóc metge, no podem seguir molt de temps així, però mentre tinguem força la meva dona i jo ens esforçarem per al nostre fill tingui una oportunitat a la vida”, em va confiar Rajini, el seu pare. En aquest torneig, després d’haver aconseguit dues de les tres normes de gran mestre en tornejos precedents, Guki aspirava a aconseguir la titulació, a ser el gran mestre més jove de tots els temps. No ho va aconseguir, es va quedar a les portes. Però la història l’escriuen els qui perseveren. Guki va aconseguir ser el tercer gran mestre més precoç de la història, que no és poc meritori i, participant en els principals tornejos espanyols (entre ells El Llobregat Open Chess Tournament , on va deixar empremta al cor dels organitzadors per les seves qualitats humanes), va anar escalant llocs a l’escalafó internacional. Entre altres mèrits, es va convertir en el tercer gran mestre més jove a sobrepassar els 2700 punts d’Elo internacional, entrant a l’elit del joc-ciència. I aquell nen nascut a Chennai, que va aprendre a jugar als 7 anys, se’ns va fer home (potser un joveníssim home, la barba del qual perfectament retallada dóna aparença de més edat), educat i elegant, molt alegre en les distàncies curtes, tan estimat pels aficionats com l’anterior campió, però amb un estil molt diferent. Miro, fent un exercici de retrospectiva, i veig que les qualitats que ara es requereixen a l’elit són diferents de les que m’he criat, tal com em va indicar la icona Miguel Illescas. Les noves generacions, entre elles Gukesh, són la força de l’algorisme, de les jugades antitemàtiques que sotmeten l’entesa global a la tirania del càlcul. Són mals temps per a la ment holística, la precisió implacable és marca d’identitat d’aquest món nou.
Tenim, doncs, un nou campió que aporta càlcul, valor i joventut, a més de seguir la línia de tenir-ne un caràcter exemplar. El títol, en definitiva, queda a bones mans.
El GM indi Gukesh, durant la seva participació a la primera edició d’El Llobregat Open Chess Tournament.
Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rei.
