Habans, el jove escaquista navarrès que es va coronar campió del món sub-16 al Brasil, jugarà la 5a edició del Llobregat Open Chess Tournament.
Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rey
Campió del món d’escacs sub-16 a Florianòpolis (Brasil)! Els que fa anys que seguim la trajectòria esportiva de Javier Habans (2008) teníem motius per esperar que, en qualsevol moment, el jove talent navarrès donés un toc d’alerta que fes retrunyir amb força les campanes dels escacs. Feia la sensació que de vegades les grans victòries se li escapaven dels dits, potser per certa volència al conservadorisme en el seu joc, si bé això s’ha d’entendre amb una línia vermella ben delimitada: tot allò que els xavals com Javier ens donin és una benedicció. Així, d’aquí a uns dies en tornarem a gaudir entre els participants del Llobregat Open Chess Tournament (del 29 de novembre al 8 de desembre). Al currículum del jove escaquista destacaven el quart lloc a l’Europeu sub-8 de Praga, l’or a l’Europeu sub-18 de ràpides, el bronze al sub-16 de la modalitat llampec i onze títols de campió d’Espanya en diferents modalitats i edats. Aquest esquema curricular és més fàcil de referenciar que donar-li forma als taulers, potser una mostra del camí pavimentat amb flors de lotus que han de recórrer els elegits en l’ascens al professionalisme. Ara bé, als racons del camí aguaiten tigres. El principal escull a què ha de fer front el jove talent és la seducció d’escollir entre els seus somnis d’esportista o seguir els estudis. Hi ha una via intermèdia, que molts acaben escollint, que és la de ser semiprofessional, fent dels escacs de competició un complement tant en allò formatiu a nivell personal com econòmic. Per a la majoria és el millor camí, ja que la pròpia vida els va apartant de les grans metes. Hi ha, per dir-ho així, un corrent que els va dirigint el timó de la nau per establir-se en aigües manses. Ara bé, què hi ha dels joves com el Javier? Guanyar un campionat del món n’és l’excepció. Es pot argumentar que en el cas de Javier van faltar a la cita de Florianòpolis alguns favorits, però en veritat molts són els anomenats i només un és l’elegit, donant l’acabat fi a la feina sostinguda des de fa molt de temps. Això ho pot testificar el seu mentor, el gran mestre Jesús De la Villa, que li haurà deixat clar, per activa i per passiva, que per ser jugador professional no n’hi ha prou de guanyar un Mundial de joves, sinó que s’hauria de consolidar entre els cent millors del món absoluts. De la Villa és expert en aquestes lides (de fet, se m’acudeixen pocs noms tan coneixedors de l’assumpte com ell) i dono per fet que pondera els seus comprensibles somnis de campió amb la seva força al tauler (qui no perdria certa perspectiva conquerint un títol mundial… de qualsevol cosa?, vostè? Els deixem amb una partida del nou campió mundial sub-16, unes taules que fet i fet van resultar decisives, no sense abans fer-los partícips d’unes paraules que Javier Habans pare va tenir l’amabilitat de compartir amb El Llobregat: “(…) Aquests dies estem una mica desbordats amb tants missatges de felicitació i atenent els mitjans. A més, Javier s’ha reincorporat al col·legi i ha de recuperar les dues setmanes perdudes al Mundial, ja en els propers dies té els exàmens de la 1a avaluació”. Com venia dient, l’esportista que té un bon entorn té un tresor.
