L’escaquista Francisco Vallejo Pons (1982) és una persona singular: la seva és la història d’un nen tocat pels déus, un individu prodigiós a qui se li van exigir el cel i que estant habitualment entre els 100 millors del món de la seva professió sembla que sempre estigui devent-nos alguna cosa. Perquè, tot i ser campió mundial sub-18 l’any 2000 i ja havia estat dues vegades subcampió del món d’edats, col·lectivament ens va saber a poc.
D’aquest home nascut a Maó se’n sol dir que no s’esforça (en comparació amb altres talents del tauler), però opino que a la majoria de la gent se li oblida que amb 11 anys va decidir anar-se’n a un internat, a l’altra punta d’Espanya , sense la família, per millorar els escacs. Vallejo, del qual aquest any tornem a gaudir a El Llobregat Open Chess, pot aparentar certa frivolitat sota els focus, però a les distàncies curtes és profund, no en va el seu sobrenom a la xarxa social X és “@chessidarta”. Això sí, Paco és de llengua afilada i viu discutidor, desaconsello buscar-li les pessigolles.
Vallejo porta els escacs creatius per bandera. Els reconec que sóc incapaç de jutjar les subtileses que donen brillantor a les seves maniobres, però amb la mateixa sinceritat els diré que diverses llegendes dels escacs mundials m’han parlat de la creativitat de Paco en termes sorprenents. No en va ha estat cinc vegades campió d’Espanya absolut i medalla de plata al segon tauler a l’Olimpíada d’escacs del 2010, entre molts altres mèrits. Menció a part: va arribar a ser el 18è del món el 2005.
Hi ha tant a dir d’aquest homenot de somriure franc i mirada comprensiva que em costa de seleccionar fets puntuals. Tancarem aquest article amb una bella victòria seva davant De Firmian i així, quan li enviem un WhatssApp, no ens importarà que estigui a Tanzània oa qualsevol altre lloc del planeta, perquè sempre en tindrem una mica per reconciliar-nos amb els escacs.
Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rey
