La prohibició dels patinets elèctrics al transport públic és una mesura desproporcionada que penalitza les classes treballadores, en direcció contrària de la mobilitat verda que necessitem.
Per assolir els reptes de l’emergència climàtica, cal abordar i transformar el nostre model de mobilitat i d’infraestructures comarcal.
El passat 19 de setembre, milers de persones omplien la Plaça Espanya i el carrer Tarragona de Barcelona per dir NO a l’ampliació de l’aeroport.
La pandèmia de la Covid-19 ens va portar, primer de tot, una crisi sanitària mundial sense precedents i, a continuació, una crisi social i econòmica de la que trigarem anys a recuperar-nos.
És una de les “serpientes de verano” més recurrents: l’alarma mediàtica sobre les ocupacions de pisos. Un tema que requereix atenció, si, perquè ningú mereix que li ocupin casa seva. Però també una mirada més acurada.
Al Prat de Llobregat l’equilibri territorial forma part de la nostra identitat. El nostre model urbà es basa en la convivència amb uns Espais Naturals del Delta i un Parc Agrari que existeixen gràcies al compromís que ha mantingut i manté el nostre municipi.
Al desembre és dona una de les cites més importants de la política municipal, la presentació i aprovació dels pressupostos municipals per l’any vinent.
Ara fa un any, el 2 de desembre del 2019, i només una setmana després de commemorar el 25N, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, la nostra ciutat va quedar colpida pel feminicidi d’una veïna del Prat. Centenars de persones, entitats i les institucions vàrem sortir al carrer per omplir la Plaça de la Vila i mostrar el nostre màxim rebuig.
El mar ha engolit la platja del Prat, les onades han fet inutilitzable a la tercera pista de l’aeroport i els Espais Naturals del Delta –Cal Tet, la Ricarda, i el Remolar-Filipines...– han desaparegut sota l’aigua. Bona part del nostre Parc Agrari també ha deixat d’existir.
Ens tornem a trobar en aquestes pàgines després d'un estiu estrany i diferent per a moltes de nosaltres.
El passat mes de juny vaig tenir la sort de compartir reflexions i posicionaments, amb els diferents regidors i regidores de Medi Ambient i Sostenibilitat de Catalunya en Comú del Baix Llobregat, amb relació a la crisi Covid-19 que estem vivim a nivell municipal.
En un moment excepcional per les grans nevades i gelades que cobrien gran part l’Espanya, la pujada del preu de la llum durant el passat mes de gener ha estat, com és lògic, ha centrat l’agenda política i mediàtica de tot l’Estat.
A l Baix Llobregat, com tot el país i el planeta, pateix en aquests moments un cop duríssim. El coronavirus ha generat una crisi sanitària, però també social i econòmica. L’economia s’ha paralitzat. I en aquest context, el valor de la proximitat pren renovada força.
Totes les poblacions del Baix Llobregat, de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món, ens trobem en una situació nova, mai coneguda anteriorment, que ens afecta a totes per igual i que ens ha portat aturar-ho tot i refer les nostres prioritats personals, socials i econòmiques.
La nostra comarca, durant l’últim any i l’inici de l’actual, ha estat brutalment colpejada per la violència masclista.
“Això és només el principi”. Això han alertat moltes veus, com la de Greenpeace, després de veure l’afectació que el temporal Glòria ha tingut en el litoral del nostre país.
|
Som una comarca amb un gran potencial turístic. La diversitat d’atractius culturals, naturals i patrimonials, així com la proximitat amb Barcelona, fa que siguem un territori extraordinari per conèixer i gaudir-ne amb tota la família.
Fa anys que escoltem apologetes de l’ampliació de la tercera pista de l’Aeroport del Prat.
Arribem al maig del 2023 i ens toca fer balanç d'aquests últims 4 anys. Podem estar totes d'acord que ha estat una de les legislatures més imprevisibles que hem viscut en democràcia.
El Baix Llobregat és una comarca plural, amb una gran consciència de classe i feminista, conseqüència d’uns orígens marcats per les lluites del moviment obrer i veïnal de moltes poblacions.
Abajo las murallas!”. Sota aquest lema es va desenvolupar l’Eixample i es va assentar al segle XIX les bases de la Barcelona que coneixem avui en dia.
|
