3 de diciembre de 2024
Opinió > Khristian Giménez
Hi ha tancaments que fan olor de principi. És veritat. Tanquem una experiència institucional.
En aquests dies, on encara tothom mira al resultat de les eleccions generals, és més necessari que mai recuperar el significat de fer municipalisme.
Des de fa uns quants mesos, l’Hospitalet de Llobregat ha tornat a ser una ciutat plena de soroll de grues i excavadores. Lluny queda la lliçó (semblava) apresa durant els anys de la primera bombolla immobiliària de les hipoteques, ara fa una dècada. El totxo ha tornat amb força. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, només als darrers dos anys s’ha iniciat la construcció de 1.300 habitatges nous a l’Hospitalet de Llobregat.
El PDU Granvia-Llobregat torna a estar d’actualitat. El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova Proposta de Resolució fa uns dies, reclamant novament l’aturada d’un pla que no compta amb cap consens veïnal, social ni polític.
Quan arriba el final de legislatura, és el moment de fer balanç de la feina feta per l’equip de govern, però en el cas de l’Hospitalet és impossible fer-ho sense tenir en compte que ja són més de 40 anys d’un mateix color.
La candidatura municipalista CUP - Poble Actiu ens trobem immerses en un procés de transformació.
Els mitjans públics de comunicació de l’Hospitalet de Llobregat han engegat una nova etapa. Nou director. Nou contracte programa.
Cada novembre, administracions, entitats, organitzacions polítiques i socials, el moviment feminista i la ciutadania, sortim al carrer per denunciar i exigir la fi de la violència, de tota violència envers les dones.
El passat 17 de maig, l’Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat Nuria Marín, decidia paralitzar la construcció del nou Poliesportiu Municipal Gasòmetre, al barri de Santa Eulàlia. Aquesta decisió ha estat una victòria de l’organització i la pressió veïnal, absolutament inqüestionable.
El passat divendres 20 d’abril, un veí i una veïna de l’Hospitalet de Llobregat van ser citades a declarar davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra del municipi.
|
|
Per què cal posar el nom de Pedro Álvarez a una plaça de l’Hospitalet de Llobregat? Aquesta és la pregunta que, potser, moltes veïnes de la ciutat s’han fet quan han vist o han rebut la campanya de recollida de signatures online posada en marxa (en Avaaz.org), però per a moltes altres veïnes de l’Hospitalet, del Baix Llobregat i Barcelona el seu nom, i els motius per reivindicar la seva presència en la nostra memòria col·lectiva, a banda de coneguts, són clars i de justícia.
No hi ha una única “manada”. N’hi ha moltes. Hi ha “manadas” a Molins de Rei, a la Marina de Sants, a Alacant. Hi ha “manadas” que violen en grup, a dones.
L’Ajuntament de l’Hospitalet ha decidit abordar la regulació dels apartaments turístics (HUT). És un tema important i urgent. Però la seva fórmula sembla que no posarà fre a les conseqüències d’aquest fenomen econòmic i especulatiu immobiliari: l’expulsió de les veïnes dels seus barris, davant la pujada dels preus de lloguer i el canvi de modelsociodemogràfic i comercial.
Les victòries cal celebrar-les. Gairebé tant com les lluites. L’esforç, la camaraderia, el sacrifici compartit i el vincle humà que s’estableix en un conflicte sindical, és cabdal per a fer efectiu el lema: “si ens toquen a una, ens toquen a totes”.
Han passat 10 dies entre l’accident en el qual va morir un treballador de 55 anys, al caure d’un setè pis a l’Avinguda Europa (Bellvitge) i la redacció d’aquest article. Des de llavors, hem parlat amb sindicats, amb els Mossos d’Esquadra, amb el Jutjat d’Instrucció corresponent, amb la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de L’Hospitalet, amb l’equip de Govern local, amb la conselleria...
“On ells veuen hotels, creixeran clavells”. Aquesta frase resumeix gràficament l’aposta de l’Assemblea No Més Blocs contra els plans de la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet per a desenvolupar el Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat, més conegut com a PDU Granvia.
El Resulta complicat resumir amb unes línies, el cúmul d’irregularitats que la Sindicatura de Comptes ha reflectit al seu informe sobre la gestió del Consell Comarcal del Barcelonès (CCB).
La gent que formem l’assemblea CUP-Poble Actiu, venim dels moviments socials, on és d’allò més habitual treballar sense ni cinc. La creativitat, el voluntarisme i les petites aportacions econòmiques individuals, fan possible desenvolupar accions polítiques.
Per Khristian Giménez - Regidor i Portaveu de la CUP Poble Actiu a L'Hospitalet
El 28 de gener va morir Sesi Villegas. El seu funeral va posar de manifest fins a quin punt era un referent per als moviments socials de L’Hospitalet. Recordar la Sesi no només és una necessitat personal, perquè els dols són llargs, sinó també política.
|
Aquesta és la història d’una derrota. Un relat des de la pròpia experiència, que podria ser la de qualsevol veïna dels nostres barris, sobre la impunitat de les grans empreses, essent jutge i part als seus conflictes amb la gent corrent; sobre l’abús de poder que exerceixen per entrar a casa nostra, amb les seves normes i imposicions.
El Ple municipal de l’Hospitalet de Llobregat va decidir el passat 23 de gener rebutjar dotar-se d’uns criteris i requeriments compartits, per tal que tots els grups municipals justifiquin en què han gastat les ingents assignacions de fons públics que es concedeixin en funció del nombre de regidors, més una quantia fixa cada any.
Semblaria que una de les principals tasques d’un Ajuntament, hauria de ser treballar per a millorar sempre la convivència als barris i prevenir els conflictes que s’hi puguin generar. En aquest sentit, el Govern municipal de l’Hospitalet de Llobregat té un problema: una marcada tendència caciquil a posar en marxa polítiques de gran impacte en la vida de la gent, amb total manca de consens polític i veïnal i tirar-les endavant, ignorant qualsevol mena d’oposició a les seves mesures.
El despreniment d’una part de la cornisa de la torreta de l’Harmonia, edifici del Segle XVI i actualment, part del Museu de la ciutat, mostra un cop més, el menyspreament que aquest i els anteriors equips de Govern del PSC, han mantingut envers el nostre patrimoni durant quaranta llargs anys.
Una setmana de lluita a l’#AcamPAHdaLH de la PAH a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet, exigint l’immediat reallotjament i lloguers socials dignes per a Úrsula,
D’un temps ençà hem vist com nous mots han passat a formar part del nostre vocabulari habitual, un d’aquest és “remunicipalització”.
El Districte Cultural, producte del procés pseudoparticipatiu LHon, és abans de tot una operació de “city branding” (màrqueting de ciutat) que té per objectiu crear una imatge atractiva per a grans empreses i inversors internacionals.
|
|
|