Diu d’ell mateix que el seu veritable nom és Kap i que per sortir al carrer fa sevir el pseudònim de Jaume Capdevila. Nascut a Berga, on se’l veu sovint, sembla que viu a Barcelona, sota una taula de dibuix, perquè es guanya la vida fent ninots. Té un defecte de visió que fa dels seus personatges, sobretot quan es dediquen al noble art de la política, tinguin el cap gros, força més gros del que proporcionalment al cos seria normal. Fa cara de bon noi i presumeix de que als llocs on treballa li deixen dibuixar allò que vol. No hi ha censura, diu, però alguna vegada, en veure’s el ninot, algú s’ha posat als cent.
Segons la llegenda va començar a dibuixar caricatures a les llargues i avorrides classes de l’institut de Berga, sota la serra de Casampons, davant mateix de la guàrdia civil benemèrita; sembla que eren caricatures dels abnegats professors. De més gran, a Barcelona, es va llicenciar en Belles Arts i va fer el CAP, que ara convertiran en un màster, per poder dedicar-se a la docència, però no va passar de donar classes a casa perquè, per sort seva, va trobar feines millors. D’alguna cosa li havia servit fer la revista Escudella i carn d’olla amb els germans Escriche.
Gràcies a Déu té la sort que no ha de treballar per viure i se la pot guanyar dibuixant. Publica a El Triangle, La Vanguardia, Mundo Deportivo, Regió7. A més és autor de qui-sap-los llibres, reculls d’obra seva i altres ninotaires i petits assajos sobre el tema. Des del 1977 fins ara mateix són: Sense kap ni peus, Patumàquia, Colección pelotazos (quatre llibres recull de les vinyetes publicades a Mundo Deportivo), El Maragallato (dibuixos de l’època del primer Tripartit), Bagaria. La guerra no fa riure. Caricatures antifeixistes a La Vanguardia (1936 – 1938), L’humor gràfic de Tisner. Una aproximació a les caricatures d'Avel·lí Artís Gener, Canya al Borbó! i Manar! Manar! Com s’ho munten per mantenir-se a la poltrona.
Al Congreso de los Diputados de Madrid hi ha una caricatura seva de Josep Pla, amb boina i cigarreta. El solitari de Llofriu té l’honor en qualitat de cronista parlamentari. El dia de la inauguració el Kap va coincidir amb ses majestats els reis d’Espanya. Probablement van arribar a protocol·làriament saludar-se.
Va rebre, junt amb Andreu Buenafuente, el prestigiós Premi Internacional Gat Perich. Els dos van sortir fotografiats a la premsa: anaven dalt d’una golondrina del port de Barcelona. A l’hora dels discursos, el Kap va explicar que tot i no comportar dotació econòmica “és un premi amb una dotació sentimental molt important per a mi, donat que m’estimo el Perich i la gent que organitza tot això”. També va explicar que dedicant-se a l’humor gràfic s’ha tornat millor persona. / Extracte de l’article de Benigne Rafart publicat a la revista Tasta el Berguedà.
