En este sentido, y en defensa de la libertad de expresión y la democracia, esta cabecera ha querido organizar el único debate electoral realizado a nivel comarcal para ofrecer a sus lectores las propuestas de las distintas opciones políticas, además, con esta voluntad atípica de hacerlo bajo una perspectiva comarcal, idea que destacaba la alcaldesa de Sant Boi, Lluísa Moret, en la apertura del debate: “Queremos agradecer la iniciativa de El Llobregat, un medio de Sant Boi de ámbito comarcal, que haya organizado este debate de reflexión conjunta donde todas las candidaturas políticas tendrán la oportunidad de explicar su posicionamiento, además, de una manera supramunicipal. Es un honor acoger este debate de El Llobregat y a todas las personas participantes”. Cinco candidaturas aceptaron el invite, las cuales estuvieron representadas por los siguientes miembros de sus partidos. Josep Maria Rañé, miembre de la ejecutiva del PSC; Arnau Funes, coordinador comarcal d’ICV en el Baix Llobregat; Josep Maria González, responsable de política municipal de Ciutadans; Josep Llop, presidente de CDC en el Baix; y David Parada, secretario comarcal de Plataforma por Cataluña.
Cabe matizar que estuvieron invitados todos los partidos políticos con representación municipal, pero también los partidos con opciones de tenerla con el fin de no discriminar a los pequeños y a las formaciones emergentes. Lamentamos, en este sentido, la ausencia de ERC, PP, CUP, así como ningún representante que hiciera de portavoz de los movimientos afines a Podemos.
El debate se celebró en la redacción de El Llobregat, tras un encuentro informal previo con todos los ponentes, y será emitido, también, a través de la Ràdio Municipal de Sant Boi. III
El debate se estructuró en cuatro bloques principales, el útlimo de exposición libre para conocer los ejes principales de cada candidatura
Más allá de ser un encuentro informal y distendido, previo al debate, para que los distintos representantes políticos se conocieran y intercambiaran las primeras impresiones, también permitió a El Llobregat –y, por tanto, a sus lectores- conocerlos más a fondo, gracias a la pluma de Eva Jiménez.
Todos los ponentes del debate tuvieron la oportunidad de realizar una breve entrevista que nos permite exponer estos perfiles a fondo para que el lector sepa el pasado y presente de las distintas figuras políticas, así como el lado más personal. A partir de aquí, el ciudadano tendrá en su mano elegir su futuro.
Por lo que se refiere a la dinámica del debate, se estructuró en cuatro grandes bloques: el primero reservado para la lucha contra las desigualdades sociales, después de todos estos años de crisis que todavía colean; un segundo para hablar de ocupación, empleo y desarrollo económico; un tercero para exponer el proyecto o proyectos, estas vías estratégicas, clave para la comarca y su territorio; y un cuarto de carácter libro para la exposición de cada una de las candidaturas.
Para mantener una equidad, se puso un límite de tiempo de 2’30’’ por candidato en cada bloque. Además, cada uno contaba con una bolsa de tres minutos extra para utilizar en cualquier momento, tanto en condición de réplica como para alargar su discurso en el bloque. También podían reservarlo para el final, para su exposición libre. En este sentido, el representante de Ciutadans fue quien más utilizó este tiempo para réplica, mientras que el resto prefirió reservarlo para el final. En cualquier caso, todos participaron de la misma manera y durante el mismo tiempo aproximado. III
Los protagonistas
PSC: Josep Maria Rañé
El sindicalista que va a arribar a ser conseller de Treball
Josep Maria Rañé Blasco (Barcelona, 1954) és el més veterà dels qui han participat en el debat de El Llobregat, no només perquè tingui 60 anys, sinó perquè ha exercit un munt de càrrecs tant al món sindical com polític, mantenint sempre una forta vinculació amb les qüestions laborals i el món local.
De fet, Rañé divideix la seva trajectòria pública entre 1974 i 2014 en dècades: la primera, amb càrrecs importants a la Unió General de Treballadors a Sant Feliu, el Baix Llobregat i Catalunya.
Els deu anys següents, com a regidor als Ajuntaments de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, diputat del Parlament de Catalunya i membre de l’Executiva del PSC a Catalunya, entre d’altres. Més tard, destaca la seva trajectòria com a diputat comarcal i Conseller de Treball i Indústria durant el primer tripartit de Pasqual Maragall (2003-2006). Finalment, sobresurt la seva feina com a president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Rañé no té la sensació d’haver treballat en dos àmbits diferents. “És el mateix negoci, distint negociat: Indústria, Economia i Treball”. De fet, escoltant-lo parlar-hi, ningú no diria que ha tingut problemes per fer de mediador entre treballadors i empresaris: “Jo no sóc neutral, perquè cadascú té el seu origen, però sóc imparcial. He intentat crear les condicions perquè els altres puguin assumir les seves responsabilitats en condicions d’igualtat”. Amb tanta experiència, tampoc no té por a reconèixer que n’hi ha pressions: “Si tens idees clares, aguantes la pressió. I tinc molt clar que allò que no es pugui explicar no es pot fer”.
Amb aquesta filosofia de vida, no resulta estrany que es defineixi com una persona treballadora i empàtica. Cassat i amb una filla de 27 anys, Rañé encara té molta saviesa a aportar i és per això que apareix en segon lloc a les llistes del PSC de Sant Feliu de Llobregat. III
ICV: Arnau Funes
L’enllaç entre generacions d’esquerres a la canxa política
Arnau Funes Romero és veí de Cornellà de Llobregat des del seu naixement el 1976. Diplomat en Treball Social, les seves inquietuds polítiques van començar quan era a l’institut: “Llavors es produïa la Guerra del Golf i em vaig mobilitzar a favor de la pau i contra el servei militar obligatori”.
De mica en mica, va formar part dels Consells de la Joventut a Cornellà, Catalunya i Espanya, així com a participar en diverses campanyes de cooperació internacional.
I entre totes les opcions d’esquerra que coneixia, va optar per Iniciativa per Catalunya Verds: “No sóc independentista i la solució comunista no em semblava actual ni una veritable solució”. No obstant això, es considera marxista, en el sentit que creu que encara hi ha molta injustícia i explotació. I afegeix: “Tinc més en comú amb un obrer de París que amb burgesos com el senyor Artur Mas”.
De tots els càrrecs que hi ha ocupat, destaca els anys que ha estat com a regidor de Serveis Socials a l’Ajuntament de Cornellà (1999-2003), perquè va conèixer l’Ajuntament per dins i els problemes dels seus veïns. També està molt satisfet del seu pas per la Diputació, on és des de 2006. De fet, crec que es tracta d’una institució infravalorada, perquè “és més eficient que la Generalitat perquè es veu millor on van els diners”.
Pare d’un fill i una filla, es presenta com a alcaldable de Cornellà per ICV-EUiA, conscient que té un paper fonamental com a enllaç entre els antics membres del partit, que provenen del PSUC, i les noves generacions que hi entren.
Funes confia que la seva imatge de força i contundència es compensi amb la seva actitud dialogant i oberta. La seva experiència com a jugador de bàsquet també podria jugar al seu favor. Sap què vol dir treballar en equip. III
CIUTADANS: Josep Mª González
L’historiador compromès amb el present
Josep Maria González és veí d’Esparreguera des del seu naixement, fa 37 anys. Des de ben jove es va interessar pel que succeïa al seu voltant i, com que no li agradaven “com anaven les coses a Espanya”, va decidir comprometre’s amb un partit polític quan estava a punt d’acabar la carrera d’Història a la Universitat de Barcelona.
Va optar pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), del qual ha format part fins al 2012. Els quinze mesos que va treballar com a regidor del seu poble substituint un altre company van ser ambivalents: “Personalment, va ser una experiència molt enriquidora, un gran aprenentatge; políticament, vaig veure que la democràcia interna no hi funcionava”. Per això, i per la “deriva política” del PSC, va decidir canviar de sigles.
Avui dia és portaveu i coordinador de l’agrupació de Ciutadans d’Esparreguera, així com responsable de la política municipal del Baix Llobregat i candidat a l’alcaldia del seu poble. Una de les coses que més li indignen és que no s’escolti la ciutadania, probablement perquè fa deu anys que exerceix com a president d’una associació de veïns i està implicat en altres entitats com el Col•lectiu Esparreguerí de Recerques, on treballen per investigar, protegir, divulgar i fomentar el patrimoni del poble. És per això que, si guanya les eleccions, modificarà el reglament municipal “perquè la gent pugui decidir què s’ha de fer i no només escoltar els que altres han fet”. Sens dubte, aquest professor “interí” d’Història en un institut baixllobregatí és una persona “seriosa”, “activa” i “exigent”. També reconeix que s’implica massa en allò que fa i que, potser per això, a vegades es pren les coses “massa a la dolenta”. O serà que la història afavoreix l’esperit crític, afegim nosaltres. III
CIU: Josep Maria Llop
Un lluitador per la independència personal i política
Josep Maria Llop Rigol (La Palma de Cervelló, 1963) mai no va pensar que es dedicaria a la política. Cec de naixement, explica amb gran serenitat i sense donar-se gens d’importància, que després d’estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, es va interessar per les qüestions internacionals, motiu pel qual va fer un màster sobre Dret de la Unió Europea i després va marxar els Estats Units per fer un altre sobre Administració i Direcció d’Empreses (MBA).
Després d’anys estudiant i treballant per a diverses institucions al servei dels invidents, va tornar a Catalunya pensant que seria fàcil trobar feina. Res més lluny de la realitat. Després d’enviar més de 650 currículums i realitzar més de 150 entrevistes, va descobrir que la ceguesa encara era un “impediment gravíssim”. Va trobar feina com a professor de Màrqueting a la Universitat Pompeu Fabra quan la política es va creuar pel seu camí.
Tot va començar col·laborant una hora a la setmana amb els veïns que volien la independència de La Palma de Cervelló i aquesta dedicació li va “enganxar”. És per això que es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, va presentar-se com a alcalde del seu poble i va guanyar les eleccions el 1999. Va ocupar el càrrec durant sis anys, fins al 2007, i aquest any torna a presentar-se de nou. A més a més, ha estat diputat del Parlament i actualment és president comarcal de CDC al Baix Llobregat, a més d’assessor sobre qüestions de discapacitat a la Diputació de Barcelona.
Cassat amb dues filles, Josep Maria Llop divideix el seu cor entre la família, la docència i la política. Apassionat de la natura, reconeix que una de les coses que més l’omple és treballar “al servei de la gent i conèixer-la tal com és”. No en va, assegura que està preparat per a guanyar les eleccions vinents i es rebel·la contra qui pensa que la política és un cementiri per a la jubilació. Amb aquesta energia, qualsevol ho posa en dubte.
PxC: David Parada
L’expert en màrqueting que dissenya les seves campanyes
David Parada Pérez (Barcelona, 1981) va conèixer Plataforma per Catalunya quan estudiava a la universitat i es va afiliar perquè “sintonitzava amb les seves idees”. El 2011 va presentar-se a les llistes de Sant Boi i va guanyar un escó com a regidor.
Aquesta experiència ha suposat un salt qualitatiu, ja que no és el mateix treballar per al partit, “amb gent que pensa com tu”, que tenir un tracte directe amb el ciutadà, que pot tenir idees diferents. Parada assegura que van ser els primers a criticar “la casta política” i es mostra molt orgullós de la feina feta. Segons diu, han mostrat el “clima de corrupció” que hi havia al PSC, tot i que es tracta d’una “lluita de titans”.
Parada reconec que no disposen dels mateixos recursos i que moltes vegades ha de sacrificar el temps que dedica a la seva dona i el seu fill per poder desenvolupar la seva feina com a regidor i conseller del Consell Comarcal del Baix Llobregat, entre altres responsabilitats dins el partit. A més a més, el càrrec no dóna per viure i Parada compatibilitza la seva faceta política amb l’empresarial, donant feina a unes cinquanta persones.
Tot i així, aquest titulat en Disseny, Màrqueting i Dret es considera sobradament preparat per optar a l’alcaldia de Sant Boi i ser pare per segona vegada. “Encara necessitem dos Centres d’Atenció Primària, una biblioteca, més seguretat per a la indústria i una millor gestió ètica”, enumera en pocs segons. I es defineix com a “seriós, lluitador i constant”. I optimista, afegim nosaltres, perquè no dubta en cap moment que tornaran a tenir representació a la ciutat: “Hi ha un vot ocult que no apareix a les enquestes i cada vegada costa menys dir que votes PXC”. Es nota que sap com vendre el seu producte. III
Si (
No(
