El sindicalista que va a arribar a ser conseller de Treball

De fet, Rañé divideix la seva trajectòria pública entre 1974 i 2014 en dècades: la primera, amb càrrecs importants a la Unió General de Treballadors a Sant Feliu, el Baix Llobregat i Catalunya.

Els deu anys següents, com a regidor als Ajuntaments de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, diputat del Parlament de Catalunya i membre de l’Executiva del PSC a Catalunya, entre d’altres. Més tard, destaca la seva trajectòria com a diputat comarcal i Conseller de Treball i Indústria durant el primer tripartit de Pasqual Maragall (2003-2006). Finalment, sobresurt la seva feina com a president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Rañé no té la sensació d’haver treballat en dos àmbits diferents. “És el mateix negoci, distint negociat: Indústria, Economia i Treball”. De fet, escoltant-lo parlar-hi, ningú no diria que ha tingut problemes per fer de mediador entre treballadors i empresaris: “Jo no sóc neutral, perquè cadascú té el seu origen, però sóc imparcial. He intentat crear les condicions perquè els altres puguin assumir les seves responsabilitats en condicions d’igualtat”. Amb tanta experiència, tampoc no té por a reconèixer que n’hi ha pressions: “Si tens idees clares, aguantes la pressió. I tinc molt clar que allò que no es pugui explicar no es pot fer”.

Amb aquesta filosofia de vida, no resulta estrany que es defineixi com una persona treballadora i empàtica. Cassat i amb una filla de 27 anys, Rañé encara té molta saviesa a aportar i és per això que apareix en segon lloc a les llistes del PSC de Sant Feliu de Llobregat. III