Cervelló comptarà amb un catàleg de masies

L’alcalde de Cervelló i periodista, José Ignacio Aparicio, ha anunciat que el Consistori ha encarregat un estudi per realitzar un inventari de les masies que es troben al municipi i que se suma al catàleg de patrimoni que es presentarà aviat.

Aparicio també ha dit que intentarà posar en marxa un museu municipal, pot ser animat pel desig manifestat per la presidenta del Grup de Recerca de Cervelló, la canadenca Gayle Hendry en el marc de la cinquena Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.

El primer edil també ha explicat que s’està treballant amb Corbera i el bisbat per millorar l’ermita romànica de Sant Ponç i “obrir-la més a la ciutadania”. I ben aviat també està previst que s’il·lumini l’església de Santa Maria. Aquestes iniciatives s’emmarquen en l’aposta del govern municipal pel “turisme cultural”, una àrea que es vol potenciar, segons ha manifestat la regidora de Cultura, Montserrat Canas i Moldón, al començament de la trobada organitzada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La recerca de la comarca

Sota el lema ‘La recerca com a eix vertebrador’, la cinquantena d’assistents a la biblioteca de Cervelló han pogut conèixer de primera mà els resultats de la recerca feta per diferents entitats arrelades a la comarca.

Abans de tot, però, el conseller comarcal de l’Àrea de Cultura i Memorial Democràtic i arqueòleg, Lluís Monfort, ha explicat com les polítiques públiques tenen cada vegada una concepció més ampla i intangible del patrimoni cultural i que el paper del Consell Comarcal es limita a exercir com a “node o punt de connexió, palanca i dinamitzador” de la cultura, ja que no tenen competències i el seu pressupost “fa plorar”.

El Grup de Recerca de Cervelló, per la seva banda, ha presentat els resultats d’un estudi sobre les tallaries o els tallers familiars on es tallava el vidre, havent-ne comptabilitzat un total de nou al municipi.

El Centre d’Estudis Martellorencs ha exposat la feina de conservació, recerca i comunicació feta per l’entitat, on el jaciment de Santa Margarida és el projecte central, però no l’únic. De fet, Alfred Mauri ha denunciat l’abandonament en què es troba el Castellvell de Rosanes i ha exposat l’aposta per la innovació que els ha permet establir convenis amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma.

La representant del CECBLL, Gemma Tribó, ha explicat la gestació i el procés de creació del Llibre Blanc de la Cultura del Baix Llobregat i ha anunciat una segona part que vol ser una “crida a la reflexió i a la participació” de les entitats culturals de la comarca. De fet, l’u de desembre comença la primera d’un seguit de taules rodones per “recollir l’opinió del Baix”.

Seguidament, representants del Centre d’Estudis Santjustencs i el regidor de Cultura i Patrimoni, Sergi Seguí i Esteve, han exposat la posada en marxa i elaboració del llibre ‘La història de 50 dones de la primera meitat del segle XX”. Davant l’èxit d’aquest projecte públic-privat, està previst fer una segona versió sobre les santjustenques de la segona meitat del segle passat.

Els Amics del Museu de Pallejà també han donat a conèixer el seu estudi sobre el conreu de la maduixa a principis del segle XX, un treball digitalitzat però que encara no es pot veure a la xarxa.

En darrer lloc ha parlat Joan Carles Valero, periodista i editor del llibre ‘Qui és qui. Radiografia dels qui manen al Baix Llobregat i L’Hospitalet’, una obra d’iniciativa privada que ofereix un panorama de la realitat present de la comarca i la segona ciutat de Catalunya, així com dels seus protagonistes.

Finalment, els organitzadors de la trobada, celebrada el 21 de novembre, han emplaçat els assistents a participar en el proper congrés del Baix Llobregat, el qual se celebrarà des de gener fins al juny de 2016. Hi haurà noves oportunitats per parlar de la identitat, la cultura i el territori d’aquesta comarca.