Catalunya ha viscut diferents onades migratòries al llarg de la seva història. L’última ha tingut lloc des del 1995 fins al començament de la crisi, el 2008. L’antropòloga de la Universitat Rovira i Virgili, Dolors Comas, ha explicat a la taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que les diferències entre persones nouvingudes i autòctones es veuen més ara que abans, però que sempre hi ha hagut tensions i pors. I ha recordat que no fa gaire temps es parlava del “gueto del barri de Sant Ildefons de Cornellà” i dels “charnegos”, mentre que ara es continua parlant de guetos i de “il·legals” o “sense papers”. De fet, Comas ha suggerit que “no hem de tenir por a les diferències culturals, sinó a les desigualtats socials”. I ha reconegut que els últims nouvinguts no tenen els mateixos drets que la resta i que això els fa més fràgils i estigmatitzats.
Manca de drets bàsics
De fet, els tres representants sindicals han incidit en la manca de drets bàsics de la població estrangera, fet que dificulta la seva integració. Samir Kollech, advocat d’AMIC-UGT, ha exposat algunes deficiències de la llei d’estrangeria 4/2000, que ha sofert “sis modificacions en sis anys” i que denega permisos de residència als menors, els pares dels quals han perdut la feina. En el mateix sentit s’ha pronunciat Mohamed Hammaoui, responsable de l’Àrea d’Immigració de la USOC, que ha considerat excessiu que els nouvinguts només puguin viatjar al seu país 10 mesos en cinc anys, amb greu risc de perdre el permís de residència si no compleixen aquest requisit. El problema, com ha sintetitzat Carles Bertran, responsable de migracions de CCOO, és que es té una visió més controladora que integradora i que els immigrants són vistos més com a objectes que com a persones. És per això que tots han demanat una major flexibilització en la interpretació de la llei, per afavorir l’arrelament i la participació dels nouvinguts.
Una de freda i una de calenta
De fet, tots els participants a la taula sobre “el diàleg entre cultures al Baix Llobregat” han reconegut que aquesta interrelació no és gens fàcil. La prova ha estat l’experiència de Julián Carrasco, president de la Federació d’Associació de Veïns del Baix Llobregat, qui ha reconegut que l’únic punt d’acostament s’ha produït arran de les lluites pels abusos hipotecaris. És per això que ha criticat l’argument que diu que primer s’han de tenir les necessites bàsiques resoltes per poder defensar els interessos comuns.
La part positiva ha vingut de la mà de Najat Bensar, coordinadora de l’Associació de Dones El Farah, l’Associació Intercultural Ibn Rochd, l’Associació ACCIS i l’Associació de la mesquita Omar Ibn Khatab. Aquesta filòloga ha explicat com va arribar a Sant Boi amb “ganes d’aportar-hi coses” i, a poc a poc, ha anat organitzant actes per conèixer millor la cultura catalana sense perdre la pròpia identitat.
Noves fórmules participatives
Al segon acte organitzat pel CECBLL al Castell de Cornellà amb motiu del proper congrés sobre el Baix Llobregat s’ha presentat una nova pàgina web (baixllobregatadebat.cat), on figura que l’esdeveniment tindrà lloc els 3 i 4 de juny a Sant Feliu. També s’hi ha anunciat el proper debat, el qual se celebrarà el pròxim 30 de gener a Molins de Rei, on es parlarà sobre Fira, Festes i Cultura Popular. També hi apareixen un munt de possibilitats de participació, a fi d’afavorir una reflexió profunda sobre la realitat de la comarca.
Si (
No(
