La nova Llei de Telecomunicacions (2014) suma un nou cas de protesta per la col·locació d’una antena de telefonia mòbil. Torrelles, Viladecans i Sant Boi són els tres municipis on la ciutadania s’ha manifestat en contra d’aquestes infraestructures
L’Associació de Mares i Pares de l’Escola Sant Martí de Torrelles de Llobregat, la pròpia escola i l’Ajuntament han iniciat una campanya de protesta, novament, per la instal·lació –sense previ avís- d’una antena de telefonia mòbil per part de Vodafone. I ja van tres casos sonats al llarg de la comarca, aquest, a més, amb l’afegit que està a tocar del col·legi Sant Martí.
Les entitats, amb el suport municipal, s’han mobilitzat recentment a les portes del centre educatiu per demanar la retirada de la infraestructura que la companyia va instal·lar durant el Pont de la Puríssima, emparada –i amb total impunitat- per la nova Llei General de Telecomunicacions aprovada pel Partit Popular al 2014 (amb el suport de PSOE i CiU) amb la qual es deixa sense veu a qualsevol administració, entre ells, els Ajuntaments: “La Llei General de Telecomunicacions és realment dramàtica pels Ajuntaments, sobretot, pels petits que ens veiem incapaços de respondre davant les grans companyies, perquè ells decideixen col·locar l’antena on ells creuen convenient”, ha dit l’alcalde de Torrelles, Ferran Puig.
Segons Puig, l’antena no compleix el Pla General d’Ordenació Municipal de Torrelles i, a més, té l’afegit d’estar col·locada a només un centenar de metres de l’Escola Sant Martí. En aquest sentit, ja van tenir un intent just l’any 2014 abans d’aprovar-se la nova Llei de Telecomunicacions. Aleshores, l’Ajuntament va poder paralitzar aquesta infraestructura. Ara en canvi, com qui diu, de la nit al dia, es van trobar l’antena al solar en front del col·legi i no poden fer res perquè la nova llei empara a les grans empreses.
Pel que fa l’Ampa i l’escola, al·leguen que, segons estudis i informes, aquestes antenes poden generar perjudicis de salut en la població. Amb més motiu, doncs, defensen la retirada d’aquesta infraestructura de la companyia Vodafone, que podria afectar a 400 alumnes del centre. Per tot, la campanya de protesta no afluixa després d’una nova protesta, aquesta vegada en forma de cassolada que es va organitzar a la petita vila baixllobregatina.
El tercer gran cas
Aquest no és el primer cas de protesta que hi ha hagut al nostre territori des de l’aprovació de la nova Llei General de Telecomunicacions. A més de la nova antena de Torrelles, Viladecans i Sant Boi han tingut els seus casos particulars, en concret, als barris d’Alba-rosa i Marianao, respectivament.
En el cas de Viladecans, segons fonts oficials, s’ha aconseguit, de moment, aturar el projecte després de la mobilització ciutadana i la posterior pressió municipal. O com a mínim mai s’ha instal·lat l’antena a l’antic Casino del barri. No es descarta que s’hagi col·locat i no hagi transcendit, ja que, efectivament, les grans companyies no necessiten demanar el permís o la llicència com abans.
Tal i com va explicar El Llobregat en el tema de portada del mes de gener de 2015, l’oposició veïnal va començar amb una recollida de signatures que va acabar amb el tema en el Ple municipal, on només el Partit Popular es va mostrar a favor de l’antena tot i que deixava la porta oberta a una nova ubicació dins del barri: “el barri compta amb suficient espai disponible per la instal·lació de la mateixa sense perjudicar l’estructura urbanística i els seus veïns”, deia en el seu moment el portaveu del PP a Viladecans, Sergio García. “Sense xarxes no hi ha futur”.
Per la seva part, a Sant Boi, el conflicte va emprendre una deriva semblant amb una sobtada protesta veïnal organitzada amb una nova plataforma, que també arribaria al Ple municipal després que Vodafone pactés amb una comunitat de propietaris del barri de Marianao la instal·lació d’una antena.
El Govern local, en aquest cas, va transmetre la seva negativa i, fins i tot, va avançar que rescindiria els contractes municipals amb la companyia de no retirar-se la infraestructura. En aquest cas, en una mena de guerra de competència, l’ens local va vèncer a l’Estat amb un punt legal que va permetre precintar l’antena. Davant d’un canvi del marc legal general, sempre hi ha un marge perquè les institucions s’adaptin a la nova normativa. Aleshores, es va considerar que el Pla d’Antenes que Sant Boi tenia des del 2005 (es va actualitzar al 2010) podia estar vigent fins a un any després de la nova Llei de Telecomunicacions (2014). Amb aquest as a la màniga, l’Ajuntament i la ciutadania va guanyar una ronda, tot i que no sabem si la partida.
Segons hem pogut saber, la companyia i la comunitat de propietaris tenien de límit fins el 4 de novembre per retirar l’antena. Incomplert el termini, s’ha posat en marxa un procés d’execució forçosa que es podia donar de dues maneres: amb la retirada directe i forçosa per part de l’Ajuntament o mitjançant multes coercitives. En aquest cas, el Govern local ha optat per aquesta segona opció i ja hi ha imposada una primera multa de 300 euros a la comunitat de propietaris per la no retirada de l’antena.
La llei no facilitat el consens necessari
Segons un informe de 2014 del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicacions de Catalunya, el 56% dels municipis tenen problemes de cobertura; entre ells, Gavà, Castelldefels i El Prat, com algunes de les localitats que més afecten aquests baixos nivells de senyal. Ara bé, vista l’experiència d’aquest any –tres casos de protestes en tres municipis diferents- sembla necessari trobar un consens que amb la nova Llei de Telecomunicacions és difícil d’arribar donat que el sector privat té tots els comodins per jugar i guanyar la partida amb tota la llibertat. Un consens que hauria de derivar en l’equilibri entre la viabilitat tecnològica i la salubritat de les nostres societats.
Si no, de ben segur es tornaran a repetir situacions com aquestes en un moment de transició tecnològica on les antenes van camí de convertir-se en les presons del segle XXI, és a dir, en aquests equipaments o infraestructures amb connotacions negatives tan necessàries, però que ningú les vol al costat de casa. III