El món científic ha estat històricament capficat amb l’estudi i la investigació del genoma. Des que l’àcid desoxiribonucleic s’aïllés per primera vegada a l’any 1869 i des que es descobrís les seves quatre bases nitrogenades (citosina, timina, adenina i guanina) al 1930, la comunitat científica no ha deixat de centrar-se en l’estudi del famós ADN o com es coneix en ciències, per les seves sigles en anglès, el DNA. La trempera màxima va arribar a l’any 2000 quan es va presentar un primer esborrany del genoma humà.
Un lustre abans, però, l'investigador santboià Manel Esteller (1968) ja pensava en obrir la porta del que es coneix com epigenètica; és a dir, l’estudi de tot el que envolta precisament el genoma humà: un univers de proteïnes que pot oferir, com així ho ha demostrat a la seva dilatada trajectòria, una infinitat de possibilitats en la lluita de moltes infermetats, especialment, el càncer.
Per tota la seva trajectòria en la matèria, que l’ha convertit en un referent internacional, sent el científic nacional amb més articles publicats a l’estranger, Esteller ha rebut el Premi Nacional de Recerca 2015, guardó que entrega el Govern de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi).
“La primera vegada que se’m va encendre la bombeta va ser a l’any 1995. Estava investigant al Vall d’Hebron i vaig trobar un gen que no tenia mutacions, no tenia alteracions genètiques”, explica en una entrevista a El Llobregat, Manel Esteller. “¿Com pot ser sí segur que participa en el càncer? Amb aquesta idea vaig marxar als Estats Units per veure si podia existir una alteració epigenètica, cosa que aleshores era un rumor. I ho vam confirmar. L’any 2000, arriba el genoma humà. Com deia Clinton ‘És el llibre de la vida’. Però és un llibre sense punts, ni comes, ni majúscules, ni minúscules, amb una lletra estranya, sense entonació, ortografia, gramàtica... És el que regula l’epigenètica i dóna sentit a aquesta genètica. I en això portem treballant des de l’any 2000”.
D’aquesta manera, el santboià –guardonat també a la primera edició dels Premis El Llobregat- suma un nou reconeixement com a director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), segons ell, un dels millors centres d’investigació del sud d’Europa. “L’IDIBELL s’ha posicionat en el mercat de la investigació. Ara cal consolidar-se i créixer. Necessitem més finançament, més presència internacional, més investigació científica de més qualitat, més assajos clínics... Volem provar fins la darrera molècula que s’hagi descobert a Indianapolis”.
Si (
No(
