La lluita per la preservació del nostre territori ha estat constant i incansable durant les últimes dècades a molts municipis del Baix Llobregat. Els nostres recursos naturals, l’aposta per conservar els espais rics en biodiversitat, en espècies animals i vegetals, i la voluntat d’explicar què tenim i perquè cal garantir-ho per a les properes generacions, han estat objectius pels quals molts hem treballat des dels ajuntaments.
I la ciutadania sempre ens ha fet costat.
Sort d’això, perquè les amenaçes son moltes. A la nostra comarca, per exemple, hi ha dos grans valors que volem protegir. Un, és el Parc Agrari, l’actiu territorial que hem reservat per a l’activitat econòmica de la pagesia. “El rebost de l’Àrea Metropolitana”. I l’altre son els nostres espais naturals, que tants esforços ens han costat. Volem que allà hi trobin refugi les espècies d’aus i altres animals que busquen un entorn natural en un territori densament poblat.
En els últims mesos, però, ens hem trobat que aquesta pau social entre tots els actors s’ha vist interrompuda per unes autoritzacions de caça que de l’exepció n’han fet la norma. Massa batudes de caça en un territori on cada convidat ha d’acceptar les regles del joc. Massa trets a pocs metres dels espais naturals que protegeixen la vida de la fauna. Massa armes de foc al costat d’uns camins constantment visitats per families que busquen gaudir de l’entorn rural al costat de Barcelona. Tots no hi cabem.
Els ajuntaments de la vall baixa del Baix Llobregat reclamem una alternativa a aquestes autoritzacions de caça, que ens semblen massa habituals, i que vulneren la nostra manera d’entendre la gestió d’un territori natural. Desitgem que les negociacions que fa mesos vam encetar amb la Generalitat donin fruits, i que tirin endavant les propostes d’optar per mesures alternatives a la caça amb arma de foc, com per exemple la gestió dels hàbitats, el control de les espècies que produeixen danys als conreus, la instal·lació de dispositius dissuassoris o l’ús de paranys i gàbies.
La caçera indiscriminada no pot continuar sent la solució que les administracions avalin per a la gestió dels danys als conreus. III
Si (
No(
