Tot i que Barcelona aplega a quasi un centenar de consolats de tot el món ubicats en el seu terme municipal (és una de les ciutats que més cònsols té amb Nova York, Hong Kong o Hamburg), un se l’ha resistit per benefici del Baix Llobregat.
Es tracta del Consolat Honorari de la República de Moldàvia que, des de l’any 2014, s’ubica a la ciutat de Viladecans i està, de fet, representada per una baixllobregatí de tota la vida. Jaume Planas, de fet, ha estat durant uns mesos la màxima autoritat del país a Espanya per la jubilació de l’anterior ambaixador moldau a Madrid.
El doble vincle amb el país
Nascut a Castelldefels, però veí de Viladecans, Planas va ser escollit pel Ministeri d’Afers Estrangers de Moldàvia pel seu doble vincle –professional i personal- amb el país. “Vaig conèixer a la meva dona, que és de nacionalitat moldava, a l’any 2000. Aleshores he tingut l’oportunitat d’estar al país i conèixer la seva gent; gent molt agradable, hospitalària i, a diferència de la resta de països de l’est, amb una cultura llatina com la nostra”, ens explica. D’altra banda, anys després, Plana anava a l’ambaixada per un tema professional i va acabar sortint amb una proposta per ocupar l’actual càrrec.
Agent comercial col·legiat, durant la seva llarga carrera professional ha impulsat la seva constructora pròpia, però també ha estat vinculat a grans marques internacionals com Prologis, l’encarregada d’aixecar el Park Prologis de Sant Boi. D’aquesta manera aportava la vessant personal, però també una important xarxa de contactes des del punt de vista professional.
Un actiu pel territori
I és què, els consolats honoraris –que no estan obligats a ser del país que representen- ja acostumen a ser gent de negocis, que fan d’intermediaris per afavorir l’intercanvi d’inversions entre els països que representa. “Ara estem pendents d’una reunió amb l’Ajuntament de Gavà per un tema d’un inversor moldau que l’interessa invertir dins de la zona industrial del municipi. Fa poc, també, hem tingut un matrimoni moldau que preguntava per comprar un hotel a la zona litoral del Baix. El fet de tenir el Consolat a Viladecans, doncs, trobem molts moldaus que pregunten per les ciutats del Baix Llobregat per muntar un negoci”, assegura. “Moldàvia és un petit país on hi ha una gran diferència econòmica entre la gent del poble, la gent treballadora, i els rics. Allà, els rics són molt rics. Intento, doncs, que aquests inverteixin aquí i sí és possible a prop de la comarca”.
En aquest sentit, segons ens explica Planas a la redacció de El Llobregat, han notat un major moviment fruit de la millora econòmica: “El que és el Baix Llobregat i la zona del Barcelonès ha canviat molt. Abans hi havia la tira de naus en lloguer o en venta. Ara busca una. Diria que el 95% de les naus, per exemple, de Can Calderon, que està mancomunat entre Viladecans i Gavà, estan ocupades. Afortunadament per tots hi ha més moviments i més oportunitats de negoci”.
Més enllà dels inversos, Catalunya compta amb la comunitat moldava més important d’Espanya amb entre 7.000 i 8.000 registrats legalment. D’aquests, mig miler estarien a la zona del Llobregat, la gran majoria a les grans ciutats com Cornellà o L’Hospitalet. “Encara que Moldàvia és un país molt agrícola, la gent que ha vingut al Baix Llobregat i a la zona metropolitana, està molt preparada, molt ben formada, més professionals, amb el seu ofici i la seva carrera”, diu Planas.
La vessant econòmica i institucional “de primera divisió” és la seva principal tasca, tot i que també entreguen i donen consultes als ciutadans moldaus que ho necessitin. “Fem algun document, però no massa (els han de realitzar les ambaixades). El que si els entreguem als moldaus que venen de tota Catalunya, el nord de la Comunitat Valenciana o d’altres zones d’Aragó. També rebem moltes consultes telefòniques de tots els punts d’Espanya donat que la web, tot i la seva senzillesa, la vam moure molt i està molt ben posicionada”. Per últim, donen suport davant de conflictes que puguin tenir ciutadans o turistes moldaus al territori davant robatoris, maltractament de gènere o altres qüestions que puguin sorgir.
Amb projectes pendents
Dos anys i mig després de la seva inauguració, Planas fa un balanç positiu de la seva nova condició i de la seva ubicació a Viladecans. “Jo vaig néixer a Castelldefels, però visc a Viladecans, treballo a Viladecans i tinc la meva vida a Viladecans. Sóc baixllobregatí de tota la vida i vaig demanar tenir la seu aquí a Afers Estrangers de Moldàvia, que ho va acceptar”. Ara, manté negociacions per obrir una cambra de comerç hispano-moldava “que espero que puguem posar en marxa abans d’acabar l’any. D’altra banda, tenim una relació molt directe amb l’Ajuntament de Viladecans, i tenim plans pendents que no han acabat de quadrar, però que, si tot va bé, sortiran endavant”. III
Si (
No(
