Tot i que encara no fa ni dos anys que em dedico a la política de forma “professional” (fins a mitjans de 2015 ho veia des de la barrera fent tasques de caire jurídic) no cal gaire temps per adonar-te’n que si tens recursos econòmics per a dur a terme les polítiques que vols implementar tot és relativament senzill, però per contra, si tens uns recursos insuficients la cosa es complica i molt.
Així doncs, moltes vegades abans de començar a aplicar les polítiques amb les quals t’has compromès, necessites abans incrementar els recursos econòmics dels que disposes, i aquí és on pots caure en la temptació d’anar a la solució fàcil i, o bé apujar impostos de forma desmesurada, o el que és pitjor, vendre’t “l’ànima al diable” i permetre que el capital privat sigui qui acabi dirigint les polítiques públiques.
M’explico i que ningú em mal interpreti, la col·laboració publico-privada no ha de ser satanitzada, però en cap cas les empreses privades han de dirigir el destí de les polítiques públiques a desenvolupar, sinó a l’inrevés, són aquestes empreses les que han de col·laborar amb les administracions per aconseguir aplicar les polítiques publiques.
Malauradament, això passa més sovint del que ens agradaria, i partits que es presenten a les eleccions com els grans garants del medi ambient i de l’entorn natural, no triguen ni cinc minuts en intentar fer una pedrera o instal·lar un magatzem de productes químics perillosos.
Quan et dediques a la política cal ser valent i recordar sempre que els valors que defensaves en campanya són irrenunciables, i que potser, com deia, permetre que s’instal·lin indústries contaminants dins del teu municipi segurament faran més fàcil desenvolupar les teves polítiques perquè tindràs més recursos econòmics, però per contra, estaràs traint a la gent que et va votar, i el que és més greu, estaràs perjudicant la salut i l’entorn dels teus veïns i veïnes.
La integritat de la classe política és requisit “sine qua non” per a recuperar la confiança dels ciutadans envers als seus representants, i la renúncia dels polítics als seus valors i principis, només genera frustració i sentiment en la ciutadania que tots els polítics són iguals.
Ara més que mai, al capdavant de les institucions públiques necessitem gent íntegra, i que quan vingui la temptació del Mr. Marshall de torn sàpiguen dir que no, que els diners no ho compren tot i menys els ideals i els principis. III
Si (
No(
A favor (
En contra (
