“Serà una de les grans batalles de la ciutat als pròxims anys”. Així de clar ho manifestava el regidor i portaveu de la CUP-Poble Actiu a L’Hospitalet, Khristian Gimènez, en paraules a El Llobregat, abans de començar l’acte. I, efectivament, la guerra per l’aigua metropolitana –amb concessions encara pendents dels jutjats- serà una de les patates calentes que a l’Àrea Metropoitana de Barcelona caldrà resoldre. En aquest context, el grup metropolità de la CUP-PA –amb representació, per primera vegada, a l’ens supramunicipal- ha celebrat l’acte central de la seva campanya ‘Movem-nos! Remunicipalitzem l’aigua’ que ha consistit en una xerrada-debat a l’Auditori Barradas de L'Hospitalet.
L’objectiu, fixar la clara reivindicació de recuperar la gestió pública del servei, però, també, que sigui una gestió municipal. En aquest sentit, la CUP-PA ha anunciat una triple estratègia fonamentada en la lluita al carrer –motivada principalment per la manifestació convocada el 19 de març a Terrassa per la Taula de l’Aigua i Aigua és Vida-; amb una campanya audiovisual dirigida al món digital i als mitjans; i amb la lluita institucional amb mocions als plens de tot el territori on tenen presència i on ja haurien aconseguit l’aprovació a deu municipis. “Es tracta de demostrar a l’AMB que no som quatre arreplegats”, ha dit Eduardo Cáliz, coordinador de la CUP-PA a l’AMB.
L’acte ha comptat amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya, Eulàlia Reguant, que ha resumit en quatre avantatges fonamentals el per què de la remunicipalització de l’aigua: es tracta d’un bé comú i, per tant, cal assegurar l’accés a tothom i evitar qualsevol tall de subministrament; permet un control directe i popular i, així, “es pot controlar i discutir el preu –que ara ve de fora-“, que experimentaria una rebaixa a la factura”; la remunicipalització ajuda a millorar les condicions laborals dels treballadors, donat que l’externalització del servei deriva, segons Reguant, en una “precarització i fragmentació del mercat laboral i de les condicions”; i, per últim, per motius mediambientals, donat que la gestió pública afavoriria una millor preservació i control de la sostenibilitat ecològica.
Reguant ha considerat aquest un bon moment per posar el tema sobre la taula donat que les concessions estan pendents dels jutjats i ha negat qualsevol tipus d’indemnització a les empreses privades o mixtes que, actualment, gestionen el servei: “Creiem que no s’ha d’indemnitzar partint que les portes giratòries i la convivència públic-privada ha existit sempre i existeix”, ha dit Reguant, que considera que ja han estat prou beneficiades. “I si ells consideren que sí, que, con qualsevol ciutadà, presenti el recurs necessari i que la justícia dirimeixi si cal o no”. En tot cas, Reguant ha defensat tirar endavant amb el procés de remunicipalització de la gestió de l’aigua independentment d’aquest debat: “Plantejar-nos no remunicipalitzar l’aigua per una possible indemnització, que ja considerem que no s’ha de pagar, no és pertinent, perquè aleshores estaríem mantenint permanentment totes les concessions”.
Des del punt de vista metropolità, reconeix que el fet que Entesa (ICV, BCN en Comú i altres agrupacions locals) hagi pactat amb el PSC –“que ha privatitzat sistemàticament aquests serveis”- dificultat aquest procés, però ha volgut destacar, en tot cas, la necessitat de que la gestió sigui municipal: “La gestió municipal va més enllà de la qüestió territorial; té a veure amb la proximitat i amb la defensa dels ajuntaments com l’administració més propera al ciutadà i, per tant, la que permet controlar, vetllar i participar en el servei. No defensem la gestió pública i ja està; sinó que passin a mans municipals”.
L’acte, presentat per Dany Martínez, de la CUP de L’Hospitalet, ha comptat també amb la presència de Míriam Planas, portaveu de la Plataforma Aigua és Vida, que ha ajudat a contextualitzar aquest sector. I és que, segons dades de la plataforma, el més habitual és que la gestió sigui eminentment pública. Al món, el 90% dels serveis són públics; a Europa, la gestió pública ocupa un 70%; mentre que a Espanya cau fins el 50%. Meitat i meitat. En canvi, a Catalunya, les dades s’inverteixen en contra del que és habitual. D’aquesta manera, el sector públic només representa un 20%, mentre que el 80% de la gestió de l’aigua està en mans privades.
Aquest és el cas, com a la majoria de ciutats de l’àmbit metropolità, de L’Hospitalet. En aquest sentit, Khristian Giménez ha destacat, a El Llobregat, la necessitat d’obrir i posar el debat a la taula després de presentar dues mocions a L’Hospitalet, de moment, amb pocs resultats. La primera va ser a partir de l’ara extint grup municipal de Guanyem L’H que, a finals de 2015, abans d’entrar a formar part del Govern local, va presentar una moció amb la que s’aprova –amb el vistiplau del PSC- demanar a l’AMB un estudi de viabilitat.
La segona, un any després, “davant la falta de resposta”, la CUP-PA i Canviem LH van tornar a presentar una nova moció, en aquest cas, demanant directament, no només fer l’estudi de viabilitat, sinó iniciar el procés de remunicipalització del servei. En aquesta ocasió, la moció va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC, PP, PDECAT i l’abstenció d’ERC en alguns punts.
Si (
No(
