STOP als senyals en castellà

Feia temps que no saltava al panorama mediàtic un debat sobre la qüestió lingüística com el que, recentment, ho ha fet a Esplugues de Llobregat. En aquesta ocasió, com a mínim, el focus dels arguments s’ha centrat en la part jurídica i legal, el que dóna més categoria a un problema que rau, en el fons, en la existència d’una escletxa legal que permet als ciutadans evitar el pagament d’una multa adduint que no entenen el català.

Tot comença al mes de març quan Ciutadans presenta una moció, en Ple Municipal, amb la qual es demana que els senyals de trànsit que tinguin text apareguin “com a mínim en castellà, tal i com recull la nova ‘Ley de Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial (6/2015)’, que va entrar en vigor el passat 31 de gener de 2016.

El partit taronja aconsegueix que s’aprovi la mesura amb el suport del Partit Popular, però, també, el del Partit Socialista, segons van dir, “per imperatiu legal” i, per tant, a contracor, seguint les indicacions jurídiques del secretari de l’Ajuntament. Esplugues no ha estat el primer consistori, ni, de fet, l’últim. Abans ho havia fet Lleida i després L’Hospitalet va seguir els passos de la ciutat baixllobregatina.

Doncs bé, només dos mesos després, el Ple Municipal d’Esplugues ha fet cua enrere i ha paralitzat aquesta mesura, a partir d’un nou informe que contradiu la primera versió i que, per tant, obliga a pagar les multes tot i que els textos dels senyals estiguessin en català. ERC, PDECat, ICV, CUP, CE i la regidora no adscrita, amb el canvi de vot del PSC, han acordat la suspensió cautelar d’aquesta mesura a l’espera d’acabar d’interpretar la norma i, per tant, garantir el pagament de les sancions. “Necessitem que la llei ens acompanyi, sobretot, perquè a Esplugues no hi ha un problema amb els senyals de trànsit.

La gent els interpreta i els entén perfectament”, ha dit l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, durant el darrer Ple municipal. “Si de cas, hi ha persones que aprofiten aquest contrasentit per tenir comportaments incívics i veure com saltar-se les multes de trànsit”.

L’informe parteix, segons exposen, de la Llei de Política Lingüística, de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, de la Llei de Carreteres i de les competències en vies públiques de la Generalitat. “Hem estat coneixedors d’informació que no teníem. Presentem, doncs, aquesta moció perquè es suspengui l’acord i sol·licitem un informe jurídic que doni llum a aquest assumpte”, ha dit Oriol Torres, portaveu d’ERC d’Esplugues, grup promotor de la moció.

Per la seva part, Ciutadans ha criticat als socialistes el canvi de vot i que “es senti més còmode amb ERC i PDECat”, en paraules del portaveu taronja, Julio Roldán. “No sou de fiar. I no és la primera vegada que passa. Va quedar clar que no s’estava complint la ‘Ley de Tráfico’”, ha sentenciat recordant les multes que els ciutadans han evitat pagar per la via legal amb aquests arguments.

Sigui com sigui, el procés de traducció dels textos queda pendent de resoldre la interpretació de la llei.

Marc legal
Segons fonts jurídiques consultades, caldria tenir, efectivament, dues consideracions prèvies al debat. Per una part, efectivament, la ‘Ley de Tráfico’ recull la retolació de les senyals “com a mínim en castellà”, qüestió que, d’entrada, no s’estaria complint. Però cal fer menció d’un debat lingüístic –interessant-, que ja va resoldre, l’any 2010, el Tribunal Constitucional com a resposta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ens referim a l’article 6.2 de la llei autonòmica, que recollia el dret i deure dels catalans de conèixer tant el castellà com el català. Aquest article va quedar, finalment, considerat “inconstitucional i nul”, donat que, segons el tribunal, els catalans només tenen “l’obligació constitucional de conèixer el castellà”, amb l’excepció dels funcionaris.

D’aquesta manera, jurídicament, a Catalunya, només és obligatori conèixer el castellà i no el català. Només els funcionaris tenen el dret i deure de saber els dos idiomes per poder atendre a un ciutadà en català, ja que aquest últim sí té el dret d’expressar-se amb la llengua oficial de Catalunya.

Tres escenaris
Sota aquest context legal, es plantegen tres escenaris per acabar amb el debat. Que es canviï la ‘Ley de Tráfico’, retirant aquesta obligatorietat, acceptant únicament els textos de les llengües cooficials als seus territoris; passar a considerar el català com un deure de tots els catalans i, per tant, que sigui obligatori el seu coneixement; o traduir els textos de les senyals al castellà. Si no es pren cap d’aquestes tres mesures, els ciutadans tindrien l’opció legal d’evitar el pagament d’una multa, segons les nostres fonts.

Davant la improbabilitat, com a mínim a curt i mig termini, de les dues opcions, efectivament, la més viable és la tercera, que ja es va aprovar al març i que, de fet, com dèiem, va recollir el secretari de l’Ajuntament d’Esplugues. III