La publicació comarcal El Llobregat ha celebrat, a Viladecans, una nova edició de ‘Diàlegs Filosòfics al Baix’, en aquest cas, amb l’ètica i la naturalesa com a protagonistes. L’acte, que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, ha estat obert per la regidora de Cultura i tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Encarna García, que ha demanat trencar amb la tradicional dicotomia entre antropocèntric o no per anar més enllà: “Estic encantada de poder compartir amb vosaltres el debat sobre quina ha de ser la relació dels éssers humans amb la natura, que al llarg dels anys, potser, s’ha abordat de manera simplificada des d’una doble visió: l’antropocèntrica i la no antropocèntrica”, ha dit, després de reconèixer la seva condició “d’ecologista militant i convençuda”. “Actualment cal situar el debat en l’àmbit de la relació entre l’ètica ambiental i les ciències del medi ambient, en un diàleg obert entre la ciència, la tecnologia i la moral”.
Per la seva part, Susagna Ricart, Doctora en Químiques a l’ICMAB-CSIC, ha fet una excel·lent exposició de les possibilitats i oportunitats que representa la tecnologia, fonamentalment, a partir de l’impuls de la nanotecnologia: “A partir d’àtoms i molècules, bàsicament, les agrupem per obtenir materials, dispositius i, fins i tot, màquines que tenen noves aplicacions i propietats”.
Per fer-nos una idea, treballen en dimensions inferiors als virus o els anticossos, un segment que ha permès impulsar, per exemple, la denominada superconducció: “Fa 100 anys, Heike Kamerlingh Onnes va descobrir que a temperatures molt baixes s’aconsegueix una superconducció perquè els àtoms, no se sap per què, s’agrupen en parells i no xoquen, el que fa que no es desprengui energia i, per tant, la conducció és més efectiva”.
Ja a finals del segle XX, aquest camp va millorar a partir d’aconseguir aquesta conducció a partir de temperatures molt més altes, el que permet refredar el material només amb nitrogen, molt abundant a l’atmosfera. Aquest fenomen ha impulsat, per exemple, aplicacions com ‘efecte meissner’ –atracció magnètica molt potent- o la ressonància magnètica, considerada la segona gran revolució després dels Raigs ‘X’.
Segons Ricart, doncs, aquest camp té molta projecció i usos tant en el camp de la medicina, l’energia i la tecnologia. I, en el fons, té molt a veure amb els processos naturals, perquè, tal i com ha explicat, la natura està plena de processos nanotecnològics tant a les espècies animals com vegetals. Identificar-los pot derivar en grans oportunitats per l’ésser humà.
Per la seva part, Alger Sans, investigador en Filosofia de la Ciència i Lògica a la UAB, va fer una exposició més teòrica sobre l’ètica a la naturalesa. Per Sans, tot forma part de la natura i, en tot cas, ha plantejat la distinció entre natural i artificial en la intenció: “Allò és artificial, no en el sentit que no és natural, ans que hi ha una intenció, la qual es pot jutjar a part de la naturalesa, que no es pot jutjar”.
Com a conclusió, Sans ha defensat que ètica i naturalesa són dos temes íntimes, però, a la vegada, separats: “L’ètica versa sobre totes les activitats humanes, també les científiques, però només en l’aspecte valoratiu que a tots ens concerneix. Això no vol dir que la pràctica científica hagi de ser interferida per qüestions valoratives que no guarden relació directa amb el que fan. Això és confondre; ser moralista i, al final, inquisidor, en el sentit que es jutja a partir de patrons, sense entendre res del que l’envolta”.
L’acte ha acabat amb un debat sobre diferents temes relacionats com, per exemple, l’existència de diferents ètiques col·lectives o l’ètica individual.
Si (
No(
