Una lluita veïnal, una victòria popular

De nou, ens trobem amb una clara demostració de com la clàssica eina de la mobilització veïnal, és hores d’ara molt vigent. Més encara actualment, amb un Govern municipal d’un PSC afeblit, en hores baixes en la defensa dels clàssics valors socialistes, davant la necessitat de radicalitzar el seu discurs per trobar un forat dins del bloc del 155.

Es per això, que l’Hospitalet de Llobregat necessita d’entitats veïnals fortes, que qüestionin i disputin les decisions que pren un Govern entre quatre parets, aconseguint que aquestes decisions siguin referendades amb tota la força al carrer, evitant monstruositats urbanístiques i especulatives passades com la Plaça Europa. L’objectiu compartit és clar, i és ja un clam popular als carrers dels nostres barris: aconseguir més espais verds i menys ciment; denunciant moviments urbanístics i immobiliaris que estan omplint certes zones de la ciutat i fiscalitzant l’estat i l’ús real del nostre patrimoni, com ara el Castell de Bellvís, Can Rigalt, la Torre Gran, el Canal de la Infanta, la Fàbrica Godó i Trias, el Castell de la Pepa, la Fàbrica Cosme Toda i Can Llopis, Can Gras i Can Trinxet.

Amb aquests neguits de les veïnes de l’Hospitalet per recuperar el seus espais públics; i amb la seva lluita al carrer, organitzades d’una o una altra manera, sobretot es fa palesa la necessitat urgent d’enfortir aquest moviment veïnal entre totes, per lluitar contra la gentrificació/turistificació que pateixen ja barris com Santa Eulàlia, la Torrassa i Collblanc. Cal evitar col·lectivament l’expulsió d’una part important del nostre veïnat per la pujada dels preus dels lloguers i també la despossessió del patrimoni cultural, arquitectònic i comunitari de l’Hospitalet, fent d’aquesta lluita un exercici més de memòria històrica local i reivindicació de les nostres arrels III