Ara que ha passat un any de la gran victòria de la democràcia, ara que fa un any que el poble sense cap mena de por va sortir a fer seus els carrers i a decidir el seu futur, és temps suficient per començar a valorar què va implicar aquell acte de sobirania.
Aquell dia, qui era fins a aquell moment president del govern de l’estat, el Sr. Mariano Rajoy, va sortir a dir que no s’havia produït cap votació. Un any després, l’actual president, el Sr. Pedro Sánchez, va reconèixer en un recent viatge al Canadà que s’havia de seguir la via canadenca/quebequesa. El Canadà i el Quebec van trobar una solució d’encaix després de dos referèndums d’autodeterminació que els independentistes quebequesos van perdre. El Sr. Pedro Sánchez reconeixia de forma implícita que el poble català, igual que el del Quebec, ja havia votat en referèndum i, igual que els quebequesos, ho havien fet dues vegades: l’1-O i en la consulta del 9-N. Per tant, un any després, Moncloa reconeix la validesa del referèndum i la consulta d’autodeterminació, passant del “no hi ha hagut votació” a “hem de buscar solució política perquè els catalans ja han votat”.
És evident que el Sr. Pedro Sánchez, quan comparava Espanya amb el Canadà, ho deia en el sentit de no tornar a votar en cap referèndum d’autodeterminació, i buscava guanyar temps. Perquè Catalunya no té encaix en una Espanya monàrquica, sense separació de poders, on molts dels seus partits no condemnen el dictador Franco, on les inversions es fan sense criteri racional, on la imposició i el garrot és l’única solució que entenen... I, per tant, Espanya sap que la Catalunya republicana ja fa temps que ha emprès el seu propi camí.
El President del govern va obviar que al Canadà es va trobar aquesta solució d’encaix perquè en aquests dos referèndums els sobiranistes van perdre, però a Catalunya justament ha estat a la inversa i, per tant, el Sr. Pedro Sánchez ha d’entendre que, si es compara amb el Canadà i vol fer el mateix, el que ha de fer és el mateix que hauria fet el Canadà si en aquells referèndums hagués guanyat el sí a la independència del Quebec. Ningú dubta que, si haguessin guanyat els independentistes quebequesos, l’estat canadenc hauria negociat com fer efectiu i pacífic el procés de segregació.
En definitiva, un any després del referèndum d’autodeterminació català, el pes històric i la rellevància política d’aquell acte no fa més que guanyar transcendència, i podem començar a entreveure com va ser aquell d’important aquell dia pel destí del país.
Si (
No(
