Fa uns mesos, abans de la moció de censura al Congrés dels Diputats, quan el Sr. Mariano Rajoy era encara president, sentíem cants de sirena des de sectors progressistes de l’estat dient-nos als sobiranistes que era normal que vulguéssim la independència, perquè amb les polítiques del PP, ningú volia seguir sent espanyol.
I ens afegien, que amb un govern progressista el problema d’encaix estaria resolt i que ja no voldríem constituir una república catalana.
Doncs bé, ara que hi ha aquest govern progressista, gràcies també als vots dels sobiranistes, veiem que tot segueix igual, i que les ganes de fer república no han minvat, sinó que es mantenen més vives i fermes que mai.
Amb el PSOE al govern de l’estat s’ha condecorat al cap de la policia nacional encarregat de tot l’operatiu de l’1 d’octubre. És a dir, que el govern “amic” ha decidit condecorar a qui l’1 d’octubre va coordinar la repressió cap a la ciutadania catalana que havia decidit anar a votar. Per tant, el nou govern avala i felicita la repressió practicada per l’anterior govern.
Aquest govern “amic” és el mateix que ha decidit posar a un ministre d’exteriors que creu que els independentistes som una malaltia que cal curar i desinfectar (aquests són els termes que ell mateix va emprar). Aquest ministre que exclou al President de la Generalitat en alguns actes, o que demana destituir cònsols honoraris si tenen una mínima simpatia amb el sobiranisme, és el ministre amb el que ens havíem d’entendre quan el PP sortís del govern de l’estat?
El govern que ens entendria, ha continuat amb la persecució judicial, permetent al fiscal general de l’estat seguir amb la caça de bruixes i mantenir l’acusació de sedició i rebel·lió contra els presos polítics. Per tant, s’avala i es manté l’actuació judicial practicada fins ara.
Espanya ni es pot canviar, ni es vol canviar. Perquè si algú realment l’hagués volgut canviar, hagués condicionat el seu vot als pressupostos a un referèndum per fer una república o una reforma constitucional, però això ni els que s’omplen la boca de ser republicans o de ser federalistes ho porten al seu programa electoral.
Espanya no ens estima ni té intenció de fer-ho, simplement vol guanyar temps per demorar al màxim l’emancipació de Catalunya, perquè el problema no és qui governi a Moncloa, sinó el problema es diu Espanya, i els primers que ho saben són els propis governants espanyols, els que hi havia, els que hi ha i els que hi haurà.