Soroll de grues i excavadores

Aquest creixement del nombre d’habitants, del nombre de blocs de ciment, arriba a una ciutat molt densament poblada, tensada en la seva demanda d’habitatge, sense previsió de nous equipaments sanitaris i/o educatius i amb escoles i instituts encara amb mòduls prefabricats. Però el govern no veu un problema en això. Els responsables municipals del PSC, semblen encantats i neguen el creixement demogràfic, perquè precisament els ingressos municipals derivats de les llicència d’obres, instal·lacions i altres, ja dupliquen els ingressos de l’any 2015 (4 milions d’euros de previsió, segons es recull als pressupostos municipals 2019). Pa per avui, gana per l’endemà i fam per l’endemà passat.

Perquè la pujada dels preus del lloguer és ja tan acusada (es calcula un increment acumulat d’un 43%, als últims 4 anys) que l’accés a un habitatge digne, a un preu accessible, impossibilita tota emancipació del jovent dels nostres barris, provoca desnonaments constants i situa a moltes veïnes de l’Hospitalet en una situació d’emergència econòmica absoluta, sense cap resposta per part d’un Ajuntament que reconeix que les demandes de suport desborden els seus recursos, amb un parc de lloguer social municipal gairebé inexistent.

Davant d’aquesta realitat, la solució ha d’apuntar a les causes estructurals i, com sempre, cal que sigui col·lectiva. Aquests dies s’està construint una secció del Sindicat de Llogaters/es a l’Hospitalet. Una eina col·lectiva més, per defensar i lluitar pel dret a l’habitatge i fer front als embats del mercat immobiliari, en mans de la banca, grans inversors i fons voltors. Davant del seu monopoli, la unió és la nostra gran fortalesa. Busca-ho a les xarxes socials. Troba la teva assemblea i participa-hi. El nostre futur està en joc, però també el nostre present. Ens hi juguem els barris i la ciutat.