Ara que ja fa un mes de les eleccions municipals, i ara que ja fa uns dies que s’han constituït tots els ajuntaments, és el moment de mirar i analitzar com seran els governs municipals que faran actuació política durant els pròxims quatre anys.
No em dedicaré a fer un anàlisi dels resultats, perquè ja se n’han fet de molt exaustius. Ara bé, el que sí que m’agradaria és poder dedicar unes línies a analitzar la coherència d’actes després del que s’ha dit i fet en campanya.
Malauradament el cas Manuel Valls, on textualment va dir en campanya “Maragall i Colau són la mateixa cosa” i dies després d’investir-la va dir, també cito textualment, “Maragall i Colau no són la mateixa cosa” és un bon exemple de política sense valors.
Estranys pactes fets en molts municipis només fan que corroborar que molts polítics fan política sense tenir valors, i la manca de valors allunya a la ciutadania cada vegada més de la classe política.
Però la manca de valors en política no només es circumscriu exclusivament als polítics, aquells que saben que tenen influència utilitzen mètodes poc ètics per aconseguir allò que volen.
Parlem moltes vegades de les influències de l’IBEX per aconseguir el que volen per beneficiar-se ells i les seves respectives empreses, però no és menys cert que la classe periodística en molts casos, no es queda enrere.
Personalment va ser decebedor veure com periodistes que se les donaven de progressistes van influenciar durant campanya, però sobretot en postcampanya per forçar pactes antinatura entre forces suposadament progressites i d’altres més conservadores.
Perquè veure com gent que hauria de simplement relatar els fets que esdevenen, o fins i tot puc entendre que opinin dins de la seva llibertat d’expressió, es dediquin a fer àpats i reunions amb polítics amb l’objectiu de que pactin amb qui ells volen, deixa molt que desitjar.
Potser la crisi econòmica va passar, o no, però el que segur que no ha passat és la crisi de valors en la qual estem instal·lats.
Si (
No(
