Són dies que ens trobem confinats a casa, inquiets, amoïnats, avorrits... són dies on l´únic que ens queda és fer cas a les autoritats i quedar-nos a casa.
I justament veus com aquests poders públics amb més o menys encert intenten lluitar per acabar amb aquesta pandèmia. Veus com es van posant mil i un recursos en tests d’identificació de la malaltia, mascaretes, medecines, investigacions ràpides per tenir una vacuna... i és correcte, ara toca això, ara la urgència és aquesta. Però també és veritat que hi ha una proclama que des de les administracions repeteixen una i altra vegada que ens quedem a casa que no sortim per evitar la propagació, i és en aquest punt quan veus que alguns s’ho salten, i te n’adones que el que realment era important era l’educació.
L’educació ha fallat perquè molta gent busca la picaresca per saltar-se el confinament fent les mil i unes habilitats per poder acabar sortint, i fins i tot en alguns casos fent ostentació a les xarxes socials, o fins i tot pares traient als fills a jugar fora...
L’educació falla, i fa molt de temps que falla, de fet quin tipus d’educació és aquella que enalteix la picaresca? Un país que fa llegir als seus adolescents, un llibre com és El lazarillo de Tormes, llibre on un llatzeret directament va fent trapelleries a un invident... la picaresca espanyola deia el meu professor de literatura castellana. Aquests són els valors que no podem enaltir, perquè després quan veus a un ciutadà dient que ha enganyat a la policia i s’ha saltat el confinament no ens pot estranyar, és el que li han ensenyat.
Però els dèficits en educació afecten a totes les esferes, perquè fa mesos que veiem com a la Xina tenien el problema que nosaltres tenim ara, i en comptes de prendre nota i prepararnos, sobretot a qui els hi tocava preparar-se, van preferir mirar amb cert supremacisme occidental, i no només dir que aquí no passaria, sinó fins i tot dos dies abans intentar muntar un Mobile World Congress a Barcelona, per exemple, o continuar amb les competicions esportives.
Així doncs, ara l’urgent ens impedeix fer l’important, però quan superem aquesta pandèmia haurem d’aprendre de tot el que ha fallat, i haurem d’anar al rovell de l’ou anant al sistema educatiu i ensenyant valors antagònics a la picaresca. Si d’aquí a vint-i-cinc anys es deixa de dir allò de que “nosaltres som mediterranis, som així” haurem aprés alguna cosa, sinó estarem igual i estarem condemnats a repetir errors.